Dues vides arrancades

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.

Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.

Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.

“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.

La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.

Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.

Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

Anuncis

15 Respostes to “Dues vides arrancades”

  1. Bufff, vaja poema Carolina, se m’ha fet dur llegir-lo, però crec que els farà reflexionar molt, fins i tot m’ha fet reflexionar a mi… A més, transmet molt, és un poema amb molta de força… Estic impacient per veure el títol que li posen…

  2. 1.2. Escriu el número de versos, el número d’estrofes i si té rima consonant o assonant.

    -Format per 30 versos, per 7 estrofes, i rima assonant.

    1.3. Comenta’l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

    1i2:Que el record no li deixa viure.

    3i4:Que està pagant un error i una vida se n’ha anat.

    5i6:Que ha estat culpa seva per no pensar.

    7i8:Que hem d’anar alerta, per ell és massa tard.

    9i10:Que encara sent el seus crits.

    11i12:Que pensa amb la seva mirada buida.

    13i14:Que després d’un batec va morir.

    15i16:Que ja no es pot fer res.

    17i18:Que ara la desesperació és amb ell.

    19i20:Que la conciència el tortura i les seves cames no es mouen.

    21i22:Perquè no caminen.

    23i24:Ni poden agafar una moto.

    25i26:Que es va saltar un stop i no va veure el cotxe.

    27i28:Que les dues vides varen esser destrossades.

    29i30:Que ara ella descansa i la seva vida hauria d’ésser seva.

    -El tema del que parla és un accident de moto. La mort d’una persona i una altra queda paralítica.

    -Desgràcia.

    1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

    -A mi aquest poema m’ha agradat molt perquè té molt de sentiment. Està molt bé.

    – Propòs el títol “SENTIMENT DE CULPA”

  3. Títol triat: Dues vides arrancades

  4. Aquest poema es un poc trist, encara aíxi conti alguna cosa que hagui sorgit i que pasa a la vida real… el títol més indicat per al poema trop que es “Dues vides arracandes”

  5. 1.1. Posa títol.
    1.2. Escriu el número de versos, el número d’estrofes i si té rima consonant o assonant.
    Te 30 versos, 7 estrofes i rima assonant.
    1.3. Comenta’l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
    1i2: Que el record no li deixa viure. 3i4: Que paga un error i una vida se n’ha anat. 5i6: Que ha estat culpa seva. 7i8: Que s’ha d’anar alerta perque per alguns es massa tard. 9i10: Encara escolta els seus crits. 11i 12: Pensa amb la seva mirada. 13i 14: Despres de un batec va morir. 15 i 16: Ja no se pot fer res mes. 17 i 18: Que ara es ell el qui esta desesperat. 19 i 20: Que no te la consiensia tranquil·la. 21 i 22: No caminen. 23 i 24: No poden ni una moto. 25 i 26: Se va botar un stop i no va veure el cotxe. 27 i 28: Ha destrossat les dues vides. 29 i 30: Que ella descansa i la seva vida haura de esser seva.
    1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
    . Xerra de un accident que a mort una persona i un altra s’ha quedat sense cames.

  6. Aquest poema m’ha agradat molt. El títol que jo havia pensat per posar al poema és: Tot per cupa meva.

  7. Aquest poema és molt dur perquè explica molts de sentiment. Aquest poema m’ha fet reflexionar molt, transmet molts de sentiment. És un poema amb molta de força. M’ha agradat molt i de titol li he posat Ja no hi ha res a fer…

    • M. Antònia… tens tota la raó, és un poema molt dur i haig de confessar-vos que hi dubtava si passar-vos-el un cop fet… però vaig pensar que la realitat és a fora i que per molt que li donem l’esquena, sempre roman allà. Petons turquesa.

  8. Carolina, has fet un poema que m’ha impactat molt ja que jo també vaig perdre a gent que estimava per culpa dels errors i de no pensar. El poema és el mateix que passa dia a dia, ja que són casos molt freqüents i cada dia penses amb les persones que han mort o han quedades sense moviment per culpa d’un accident sense culpa o amb culpa però m’agrada molt aquest poema i m’ha emocionat bastant, ja que també m’ha fet pensar molt.

    • Cristina, de vegades fugim de les tragèdies, pensem que a nosaltres no ens pot passar però no… no hem de badar, hem d’estar atents. Tampoc cal passar-se, eh? jeje Una abraçada turquesa 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: