La intrusa de la poesia


La seva brevetat,
El seu camuflatge,
El seu lirisme,
La seva mida
Curta i finita.
Ràpida.
Directa.
Espontània.
.
.
.
… em convida.

Amb la seva espiral,
D’infinits finals
Amb sinuoses formes,
Rectes i corbes,
Anàrquiques ,
I també matemàtiques.
.
.
.
… m’enamora.

M’acull entre versos íntims
Despullats de galeries,
Espontanis,
Únics.
.
.
.
… m’allibera.

I és que no sóc més
que una fera,
que entra,
-sense permís-
i tot ho esguerra,
des de dins
cap enfora,
exhibint
les meves estones,
d’un temps titllat “vida”,
D’una vida titllada “història”:
La meva història.


3 Respostes to “La intrusa de la poesia”

  1. Me encanta aquesta fera.

  2. La teva història, etern bressol de llargues hores,
    les teves formes, poesia anàrquica ara torna…
    Un venir i anar constant de metàfores estàtiques
    o mogudes, llargues hores on les fades senzilles
    ens obren horitzons dins les illes de les mirades,
    i la poesia torna, la inspiració ets tu, musa eterna,
    no ha canviat ni un accent el vell oceà de bellesa
    que tenen les teves línies compromeses i suaus,
    saps que t’estimo com m’estimo la meva vida, sí,
    dolça i oberta als sentits de les matinades junts,
    que s’enllacen, es modifiquen, en versos lliures,
    de tant en tant em tornes al món que imaginava,
    ara que som més lliures que ahir i menys que demà,
    demà dóna’m la mà, mareja la mar amb una mirada,
    que els capvespres estan prenyats de la teva fugida,
    amb quatre ratlles mal guixades a les ales mai esclaves,
    de tant en tant el vers marí ens saluda des de les golfes,
    amb un miratge a les platges de les marines més antigues,
    la teva història, la vida sincera de les hores, la meva història,
    la vida sencera de les hores, de les estones, ombres i llums,
    penombres i versos que alcen les ales per proclamar-te,
    poesia que ets musa i dona, fada i bruixa ben, ben bona,
    que només les estones fosques et tornen fera, o passió,
    viscerals són els instints portats a l’extrem, als infinits,
    infinits d’espirals que s’uneixen i encerclen els miralls,
    detalls als armaris del temps que la brúixola dolça vola,
    i allita, alluna, bruna i nova, blanca i nova… la intrusa…
    la poesia mai caduca, sempre persistent, resistent….
    Al temps, a la bellesa de les formes del teu mirar.

  3. Relaxant, mol relaxant. Es bonic jugar tam be amb les paraules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: