Promeses desfetes
Les mentides de la son del dia etern,
moren a mans de la crua veritat,
que no s’amaga dins el forat,
de la por al teu cel ferm.
La confiança cega
ha ben obert els ulls.
S’escapa de la teva fera
més enllà de la gran foguera.
No podem obviar la no realitat.
Els amagatalls són invisibles al verduc.
Les paraules no dites també són mentida.
Els rínxols dels mots no enreden més la vida
Som com som més enllà del què no som ni serem.
Els actes són les nostres empremtes al camí de darrere.
Les promeses desfetes no encenen les passions de terra.
Més que mai, la guspira s’apaga sota els enganys de fems.
La muralla que separa el real de l’imaginat es desfà allà dalt.
Totxo a totxo enderroco el mur mentider, apropant ànimes.
Mireu amb els ulls oberts, sense vergonya aplacant.
Podríem ser i no som més que formes àrides.
El laberint de les veritats juganer
s’estén sota la roba mullada,
quan el nan rialler
dóna una ullada.
Troba certeses.
Obres esteses.
Olors enteses.
Arts preteses.
V e r i t a t s
Res més …
V e r i t a t s
Necessitat
V e r i t a t s
Pretenc …
V e r i t a t s
Una i única
possibilitat
SOMNI TURQUESA 
V e r i t a t s, els teus versos oberts,
sense mentides som més forts si entenem
el batec amb el batec, la força del dia,
la rialla del nan, quan no hem d’amagar,
quan les conseqüències són massa magres,
quan ja no tinc lloc, a cap dels marges,
que omplen de m e n t i d e s les places,
aquelles que veuen les meves passes mortes,
després de tantes tardes i nits inacabables,
teves i meves, mentre trobàvem el moment,
sempre, ja ho saps, més enllà de la mirada,
alada, sempre alada, com la més dolça fada.
Són mentides ocultades, mentides adormides,
mentides que marquen el cor i encenen el món,
mentides, ocultes, que esdevenen veritat…
Al no nombrar-lo, al esperar-ho, certament,
fins esdevenir màgia pura arreu, ben junts.
Dits creuats, darrera l’espatlla, no t’ho dic,
ho amago a l’amagatall de les ànimes tèrboles,
dins les mirades obertes de les mentides certes,
del que és cert i del cor, quan pateix el doble,
quan sent tot aquell sentiment, ocult, de l’amor.
Allò que s’explica, es fa, es refà, a la porta,
i demana permís per passar, ara, ara de nou,
ja veus com escapa el món dels records,
quantes vegades, diga’m, em tingut por,
quantes vegades no hem trobar res de res,
quantes d’altres hem arribat al fons de tot,
diga’m quantes vegades m’has vist viu i mort?
Quantes vegades, escolta, has pensat en mentir?
Quantes vegades, diga’m, t’has amagat fer patir?
¿Quantes vegades has vist que calia fer amagatalls,
a les portes de les veritats ocultes de la vida pura,
única, que som, que sentim, tendrament, tant endins?
La vida de cadascú és el destí de les pauses i paraules,
que vagabundegen per les places de les coses que no volem
mai, compartir-les, potser en aquell moment, som una mentida,
la nostra vida s’esmuny, fent partícip a tot aquell que dorm,
mentre els somni no el desperta, prop de la venjança eterna.
Vull volar més, no vull dir que som transparents, ni nítids,
tampoc clar, ja ho saps, és tant evident com que et vull estimar,
com sempre, més enllà de tot, per mi que hi hagi deu mil voltors.
Ara volo, sense paraules, sense mentides, amb ferida oberta,
cicatritza amb la mirada còmplice de la veritat mai no dita.
T’estimo, per tot allò que mai calles, per la intimitat,
t’estimo perquè no ocultes res dins els amagatalls,
i ja sigui tard o d’hora, arribarem a besar la mar,
lliure, sempre lliure, del demà, del nostre dolç demà.
Gràcies pel poema, cal ser francs, cal somriure, sense mentides,
n’hi ha de piadoses, ni ha que fan mal com punyals, de totes maneres, sempre s’ha de saber quan realment són necessàries,
si fas més mal dient-ho al moment o esperar, una mentida deixa de ser-ho quan es sap la veritat, sense saber-la es pot mentir, però mai no saps qui és el mentider, ben bé.
Una mentida o altre tothom en diem, s’ha de valorar les coses.
Agraït per ser-hi i seguir, tot el que he escrit és mentida 🙂 jajaja Sóc una mentida i això és un joc, Internet no existeix, jo només sé fer poètica eròtica i fa molt que no en faig! XD
Això és un joc, una broma, una mentida, no som humans, ni aquest moment és real, no existim, si no llegim 😀
Bé, després de la mentida aquesta 😉 Una mica d’humor!
Un petó, per tu, la més bella de les estrelles que conec 🙂
T’estimo, amor meu
Daniel
La mentida existeix des del primer moment que dius quelcom que no és cert. Això és mentir. Si després te’n desdius de la mentida i acabes confessant la veritat… diu molt del teu penediment de mentider, però no deixes de ser un mentider. Cal ser franc amb un mateix sempre… qui val la pena per haver-nos d’amagar del què som???? I si nosaltres mateixos ens avergonyim… per què coi fem allò pel que no estem orgullosos? Els actes duen les conseqüències, tinguem collons per assumir-les i no ens amaguem rere les mentides!
Daniel, celebro que t’hagi agradat. És una poesia que dedico a tots els mentiders del planeta! 😉
Troba certeses.
Obres esteses.
Olors enteses.
Arts preteses.
V e r i t a t s
Res més …
El ser huma es mentider,enganya,falseija,pro tambe el ser huma es deija enganyar sap que allo no es britat,pro l’interesa que aixis sigui,som retorcits.No sabem anar per el mon nets i transparents,escla que hi han mides uns ho son mes que altres,dintre de la mentida tambe conte una certa dosis d’inocencia pro al cap i a la fi tots portem aquet estigma.
D’acord…però una petita mentideta, només de tant en tant, molt poc sovint, tampoc no fa mal no?..
i per què mentir?
no cal mentir , si no téns res que amagar , de fet jo no tinc res que amagar , qui menteix és per què la seva autoestima és molt baixa i sámaga d ell mateix , com vas dir un dia Carolina !!! i no rectifiquis la mentida que el fet és el mateix, l has fet prèviament …
[…] Promeses desfetes […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:40 pm |