TORTUGUETA

Aquest apartat està dedicat a la tortugueta, que sent la vida sense temps i sense pressa, que estima amb intensitat en oasis intemporals perduts dins la soledat deserta, que s’entrega en cos i ànima de manera brutal, que reneix de les cendres cada matí a l’alba, fent del camí un present sense fi. I és que prefereix un instant intens que una eternitat buida. I mentrestant, els demés somniem amb els seus petits instants, “petits tresors” -diu ella- i tenim l’esperança de despertar algun dia amb la seva mirada tendra, amb les seves carícies sentides, amb els seus petons anhelats, amb la seva veu a cau d’orella, cos a cos, ànima a ànima, amb el temps a les nostres mans, com una joguina vella i atrotinada, on tot s’atura per deixar-nos sentir tan sols el batec del seu cor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: