Viatge al centre de l’ànima

tumblr_lx1pooKvtR1r3d7e4o1_250
Davant del mirall, veié una dona agenollada, aferrada a una espera que mai arribava. La seva mirada trista, plena de llàgrimes, es trobava immersa en una buidor que la turmentava. El rebuig, la soledat i la manca d’estima, la condemnaven en el seu dia a dia a un patiment lent i silenciós, com aquella tortura eterna en què mai arriba la mort.

Cansada de les súpliques, d’anar al darrere com un gos, d’haver sotmès l’autoestima a l’estima dels demés, aixecà de nou la mirada i amb tota la força del món, trencà aquell mirall, símbol del patetisme.

Cadascun dels bocins irregulars d’aquell mirall trencat empresonaven els records d’una dependència emocional. Un adéu a aquella creença social de que la felicitat és social.

Unilateralment, començà un camí en solitari al centre de la seva ànima. Aquell indret desconegut que l’acolliria millor que ningú.


2 Respostes to “Viatge al centre de l’ànima”

  1. Bon vent i bona barca q tinga eixa ànima…

  2. val la pena tant de patiment? molt bon escrit Carolina 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: