La fada dels pecupins

(Poema dedicat a n’Antònia Lladonet Riera)

Fada de les illes.
Una ànima salada.
Les engrunes de mar
mullen la seva cara, càlida.

És un somni d’il•lusions trobades
entre les ànimes joves nates
Que guia i motiva, constant.
Que viu i inspira, estimant.

Plena de llum mallorquina.
Plena de tendresa divina.
Omple els cors bategants
Generositat gegant.

A la nit,
una espurna,
de foc intens,
de les llunes,
il•lumina viva
els paratges
-de les viles-
Sense fer més,
que un riure
a cada racó,
a cada petó,
a cada anada,
a cada tornada,
-a trenc d’alba-
a cada matí,
a cada vesprada.
És ella, tot sent
una ànima blanca,
una bella farola
que no és sola.
Si més no, broda
aquell mocador
que començà
una tardor.
I tot just ara,
l’acaba…
amb l’estiu
endavant,
expectant,
de noves…
noves.

Les fades existeixen,
Tu n’ets la prova.

Anuncis

18 Respostes to “La fada dels pecupins”

  1. L’acab de llegir Carolina, moltíssimes gràcies, m’ha emocionat molt, és preciós i el guardaré sempre com un gran tresor! Encara l’he de rellegir, a casa i amb calma, moltes gràcies una altra vegada, aquest any ha estat molt profitós… Ja saps que això de “fada” que sempre em dius tu, m’encanta!

    • Les fades són el lligam del record a la nostra infantesa, on la puresa era estesa, més enllà de la realitat del món. Ara tornen les fades, quan som mares i ens endinsem de nou en aquell món màgic que vàrem aprendre amb les primeres passes, cada nit, abans d’anar a dormir.

  2. 😉

  3. Ja he escrit el comentari i no he fet les coses bé i s’ha esborrat. Segur que ara no em sortirà igual. Era per dir que és un poema preciós dedicat a una filla meva de la qual n’estic ben orgullós per moltes raons; una d’elles és que desenvolupa la mateixa professió que jo d’una manera excel·lent, d’igual manera na Carolina escriu poemes meravellosos, sembla que amb molta facilitat. Per tant, pens i dic que sou les dues fades bones dels contes i… de la realitat.

    • Gràcies, Joan. La fada de la llengua catalana, la fada dels pecupins, com anomeno de vegades a l’Antònia té la sort de tenir un pare com tu i tu de tenir una filla com ella. I tu qui ets? El bruixot del bosc? No… millor el druida de les plantes silvestres pedagògiques. 🙂 Una abraçada i gràcies per seguir d’a prop la nostra experiència turquesa-pecupina. Sempre m’han agradat els teus comentaris i sempre dónes al clau! Ets un avi savi 🙂

  4. Uoo, moltes emocions aquí reunides, moltes gràcies pare, les teves paraules tenen molt de valor, ja ho saps. Muàaaaaaa

  5. Carolina, també m’ha agradat això del druida de les plantes silvestres! Boníssimmmm….

  6. Hola Carolina, com estas? M’encanta aquest poema! Has reflectit molt bé la nostra tutora. Tot aquest mocador brodat ha merescut molt la pena, i em fa pena que ja s’hagi acabat, la veritat és que esper que tot aquest mocador ens pugi ser útil a tots nosaltres. Moltes gràcies, una abraçada molt forta! T’esperam, no te n’oblidis 🙂

  7. Carolina , un poema molt bonic dedicat a la nostra tutora una persona molt aguda i simpàtica i sobra tot divertida hehe en general una bona tutora . 🙂 gacies per el poema
    petoons 🙂

  8. M’encanta el poema! em transmet molt bones sensacions.
    Està impreganat de màgia!
    La màgia que transmeten les fades

  9. Hola Carolina,
    m’ha agradat aquest poema sobre Antònia xD … està molt bé. Com que no la conec desde petita, no puc dir si parla exactament sobre com era.
    Gràcies pel poema,
    Besitos =)

  10. El poema transmet molt.Estic d’acord amb el que dius de “és un somni d’il•lusions trobades”.
    El poema diu tal ment com es antonia en aquest curs.

  11. Ola Carolina. esper que tot vagi be,el poema
    está ple d’emocions de tot color. Sicerament m’agrada.

    🙂

  12. Holaa 🙂 yo aquí que comento demasioado tarde pero al menos comento jejeje el poema es maravilloso transmite toda la energia que es en si Antònia por que es así de radiante como la farola en si que le has dado a su poema y luego el contenido de cada verso sobre esta singular profesora que siempre tendre presente por ser como es alquien extraordinario que no te sueles encontarar normalmente y más como profesora y tener la suerte de que haya sido mi tutora durante solamente un año que de verdad ha sido genial. Grácias pro hacerme disfrutar de tu luz y tener el placer de concoer a otra persona singular en este, mi viaje particular hacia Ítaca 🙂 y a ti Carolina por esa casualidades de la vida de encotrarnos todos por el mismo camino y hacer este proyecto tan “estelar” 😀 y descubrir nuevos sueños. Un abraçadaa a totes dues molt dauraada y petoons

  13. David, moltíssimes gràcies per les teves paraules, m’emocionen molt! Són recíproques i t’ho he dit moltes de vegades, m’ha encantat tenir-te d’alumne i, a més, vals molt com a persona. Que siguis molt feliç en aquesta nova etapa!

  14. Molt bonic, el poema dedicar a n’Antònia Lladonet. Una persona encantadora i maravellosa. Emociona i explica molt bé com es ella.
    Petons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: