1. Una mirada a l’ànima

Un mirall és la porta de l’ànima,
que amaga l’essència del reflex,
que estira la mala llet,
que arronsa cada bes.

Un mirall et despulla
quan et buida els ulls,
et radiografia l’esquelet,
t’endevina cada rialla,
t’acarona la mirada.

Un mirall no és més
que una conseqüència
de tu mateix,
un ja vist
després d’un moment,
un rebot del present.

Un mirall sóc jo sent tu
I també ets tu sent jo,
enllaçant les imatges,
arrodonint els conceptes.

Un mirall cerca l’infinit
quan s’emmiralla en un altre.
I atrapada dins visc eterna,
en el teu mirall sense mirada.


Una resposta to “1. Una mirada a l’ànima”

  1. Fa temps que et llegeixo, mai había llegit poesiía i ara ho començo a fer. Encara no l´enteng gaire, pero procuro fer-ho, Ja tnc dos poetes cibernétics triats i començo a entendre coses a les que mai había accedit
    Jo ara soc un solitari de 82 anys pero la meva ment es va quedar aturada als 50, No em faig amb la gent de la meva edad, els trobo pesats. Pot ser que per les/els quarentos, jo sigui un plom. pero son els que m´agraden, amb els que em trobo bé, penso com ells.. A vegades em planteijo que passaría si entre tu i jo es produis un enamorament. Seríem la parella mes feliç del mòn, o als tres o quatre díes ens tiraríem els plats per el cap- ¿QUI LO SAV?JAN_82

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: