1. Una mirada a l’ànima

Un mirall és la porta de l’ànima,
que amaga l’essència del reflex,
que estira la mala llet,
que arronsa cada bes.

Un mirall et despulla
quan et buida els ulls,
et radiografia l’esquelet,
t’endevina cada rialla,
t’acarona la mirada.

Un mirall no és més
que una conseqüència
de tu mateix,
un ja vist
després d’un moment,
un rebot del present.

Un mirall sóc jo sent tu
I també ets tu sent jo,
enllaçant les imatges,
arrodonint els conceptes.

Un mirall cerca l’infinit
quan s’emmiralla en un altre.
I atrapada dins visc eterna,
en el teu mirall sense mirada.