CÀNTIC DE PETARDS
La nit és jove i fosca.
S’escurça més que mai.
Corre ràpid i rota.
Sense espais.
Llums de nit artificials.
Càntics de trons elaborats.
Rotllanes entorn la foguera.
Cares il•luminades,
per les flames.
És moment de conjurs.
Fem realitat els nostres desitjos.
Pensem amb força, tots junts.
Saltem per sobre el sot.
Ja res ens sortirà tort.
Bruixes i bruixots,
ballem la dansa del foc.
a mitja nit, la nostra hora,
la màgia serà arreu, fora.
Pols daurada guspireja
M
À
G
I
A
de les cendres,
que es consumeixen,
amb la nit de Sant Joan,
quan l’estiu ja ens ha arribat.
SOMNI TURQUESA 
Un poema encertat com tots els que fas. Que la teva imaginació segueixi rajant paraules i desgranant sentiments.
Gràcies, Joan! F E L I C I T A T S!!!!! Avui toca celebrar el teu sant, envoltat dels què t’estimen. Avui és el teu dia, deixa’t mimar! Petons!
Càntic de petards, Nit de sant Joan! M’has transportat a les fogueres que es feien quan era petit i de quan ja no ho era tant… I més avall t’enganxo el que he escrit ara mateix mentre sento com petardeja… Petons i que passis una boníssima revetlla!!!
Nit de Sant Joan,
flames i fogueres,
focs d’encenalls
bruixes i bruixots,
gents àvides
de rauxa i d’amor.
Nit de deixar enrere
el llast i les penúries,
els malsons acumulats,
les bestieses, les rancúnies,
els darrer any viscudes.
Nit per cremar
les parts del passat,
que tant ens pesen,
que ens claven a terra,
fent-nos patir
la gravetat.
Nit per viure el present,
amb tota la força,
plenament,
per ser-ne conscient
i deixar-nos anar.
Nit de nits,
festa de festes,
pasions enceses,
complicitats volgudes,
simbiosi i sinèrgies,
d’ànimes perdudes.
Nit per estimar i per viure
i encaminar-nos,
sense por i empenta,
vers les nostres pròpies passes,
el nostre veritable camí.
Nit d’autoescoltar-nos.
sentir el nostre batec,
donant pas a la intuïció,
obrint la imaginació
per treure
la pasió per viure.
Nit intensa i plena,
màgica i regeneradora,
farcida de desitjos ben trobats.
Per reprendre i posar en marxa
els somnis vells i els nous.
Nit per obrir portes,
noves etapes i tancar-ne d’altres.
Oportunitat única, idònia
per fer aflorar el sentit cabdal,
de la nit més punyent i gran,
La Nit de Sant Joan.
el curta amor la nit del dia més llarg
tota foganya acaramulla restes de la vida
toda flama acarona el futur i acarona l´aire
tota llum balla reflectida en el espai
bec aigua de les mans de la lluna
i deixaré que el sol aixugui tota llarma
sols caricias de sols per una nova pell
les orbites jugan emb les esferes
tots sentim la xarxa de fils de desig
tots som u en l´anhel de viure
sols ball de forçes desmesurades fan mesura
deixo un poema per a vos…Carolina
eterna enamorada en nit de bruixeries dolças
planeta de mel la teva filla…siau bones…
un bruixET del Face trovadoreja el sol
BruixET Nomàrix, gràcies pels teus versos trovadorats o trovadaurats pel sol. Em quedo amb dos versos: “tots sentim la xarxa de fils de desig, tots som un en l’anhel de viure”… Uffff, savi Nomàrix… aquestes paraules porten la clau de la revolució de l’ànima. La barrufeta va petar bombetes ahir per primera volta i va repetir amb les bengales. Aviat es torna a repetir el malson dels quinze dies d’incomunicació…. al juliol… i a l’agost també… Però, separades, mirarem la lluna cada nit, que ens farà de missatgera entre nosaltres.
M’encanta Carolina! A veure si parlam un dia d’aquest per telefon, ja t’enyor!
Jo també i moooolt! La corrent de les aigües d’aquests últims dies m’han dut d’una cosa a una altra. Aquest cap de setmana si vols parlem per telèfon 🙂 Petttooons
Buaah que gran poemaa para tan gran nochee !!
M’agradat mol, has conseguit en aquestas pocas lletres, expresar tota la esencia de una nit, que ens fa apareija a flor de pell molte de la magia que sence donarnos conte portem a dintre.