7. Estat de coma

423045_4821318344398_1676323755_n

Les persianes blindades caigueren a terra de cop. Els panys es tancaren automàticament amb una cantarella mecànica i al compàs d’un moviment autòmat i sense ànima. Atrapat dins teu, ara et senties dins una cuirassa que et protegia.

– Millor així.- et digueres. Aspirares i inspirares, mentre trobaves la calma. Ja res podria destorbar-te mai més.

Tancat i atrapat, amputat de l’entorn començares a ser feliç inconscientment. La consciència pul·lulava perduda en algun lloc més enllà dels barrots. La llibertat era a terra, ferida de mort.

Un cop la por s’adormí, obrires els ulls i tot era fosc. A les palpentes provares de sortir d’aquella cuirassa, un amagatall individual i fet a la teva mida. Ficares les mans a la butxaca i no trobares les claus. Ficares el nas al teu cervell i no trobares tampoc cap mot de pas.

Ja era massa tard per despertar. El món exterior havia deixat d’existir i el teu món interior era, ara, la teva cel·la i tu restaves en estat de coma.

Estado de coma

Las persianas blindadas cayeron a tierra de golpe. Las cerraduras se cerraron automáticamente con una canción mecánica y al compás de un movimiento autómata y sin alma. Atrapado en tu interior, ahora te sentías dentro de una coraza que te protegía:

– Mejor así, te dijiste. Aspiras e inspiras, mientras encuentras la calma. Ya nada podría estorbarte jamás.

Cerrado y atrapado, amputado del entorno comenzaste a ser feliz inconscientemente. La consciencia pululaba perdida en algún sitio más allá de los barrotes. La libertad yacía en el suelo, herida de muerte.

Una vez dormido el miedo, abres los ojos y todo está oscuro. A tientas intentas salir de aquella coraza, refugio individual hecho a tu medida. Metes las manos en los bolsillos y no encuentras las llaves. Pones las manos en tu cabeza y tampoco encuentras ninguna contraseña.

Ya era demasiado tarde para despertar. El mundo exterior había dejado de existir y tu mundo interior era ahora tu celda mientras quedabas en estado de coma.


14 Respostes to “7. Estat de coma”

  1. L’he llegit un parell de vegades, és el que sembla? Segurament, a veure què diuen els divers… Text trist, angoixant, però alliberador a la vegada. Juga entre la necessitat de sortida, la trobada d’aquesta sortida i la tornada a la presó interna.

  2. hola som en miquel gomila del diver quart:Trop que aquest text es molt complicat de entendre pero crec que tracta d’un homa que no vol dir els seus sentiments i es amaga dins ell mateix i tanca totes les portes cap a la realidat

    • Sóc conscient de la dificultat del text. De vegades, els sentiments o sensacions ja de per si són complicats d’entendre! Però tot i així, heu copsat el missatge! Felicitats! 🙂

  3. Som en Bernat Galmés molt bon text ma agradat molt a clase lem comentat i mes o menys l’ho havia entes. M
    agraden bestant aquests tipus de text gracies

  4. Ho la caloriname a fastinat el test soc de cuart de diverquart la letura me agradat perque me soplende cuan una persona que escom si estuviese encoma no vuliesi desperta nisorti de donde esta atrapade ipoder surti al sielo cagut del cel sele tanca el cami per una persiana ahutomatica,bueno me a entcantat.saludos.

    • Em fa feliç que el text t’hagi agradat, Salvador. És un text trist i molts cops la tristesa no ens acaba de cridar l’atenció, però no hem d’oblidar que forma part de la vida de tots els éssers humans, un dia o altre.

  5. es un text un poc tristos una bona metafora amb Les persianes pero aun que sigi trist L’he llegit un parell de vegades i m’agradat molt bon text enora bona carolina m’agradat molt

  6. Ens parla de que que tenenpor de sortir al món exterior i assumir la realitat,i no son capasos de controlarels seus sentiments .Miquel Àngel,ha estat un poc complicat .

    • Un text complicat, sí. Però no el suficient complicat per a que no l’entenguéssiu jejeje. Perquè aquesta sensació de por cap a l’exterior, un dia o altre, l’hem sentit tots, oi?

  7. Som en Jose de la veu del diverquart. Text un poc difícil de entendre, aquesta persona troba que es feliç estant en soledad. No s’atreveix a sortir fora, al món. És un text bastant trist ja que aquesta persona se guarda totes les coses per dintre seva, sense que ningu sàpigue res d’ella.
    Bon text Carolina, segueix així!

    • El fet de trobar complicat el text, jo mateixa també el trobo complicat, també em fa pensar que aquesta persona tampoc arriba a entendre el què li passa i no sap gestionar les seves emocions i exterioritzar-les. Per això és tan important tenir persones amb les qui confiar i alleugerir les penes, eliminant el sentiment de soledat interior

  8. Hola som Erika del diver quart:Trop que aquest text es molt complicat de entendre pero crec que tracta, però m’agradat molt.
    És molt dificil posar-se en el seu lloc, no haura de ser facil tenir por del món.

    Bon text Carolina 🙂 ❤

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: