12. El gat negre d’ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.

Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.

Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.

Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.

I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.

Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.


9 Respostes to “12. El gat negre d’ulls verds”

  1. Es un text molt interessant, m’ha agradat molt perque es facil, es molt facil d’entendrer … Be .. un bo treball…..

  2. El texta a estat molt be, trob que utilitzes una forma abstracta i real al mateij temps i aixo m’agrada molt. Crec que el tema d’aquet text va d’una dona maltractada que es recupera gracies a lajuda d’un animal i a veu que l’animal l’estima dona ben igual lo que agui fet ella.

    miquel gomila) diverquart lladonet

  3. el text me m’agradat pero es un poc complexo de entendre la primera vagada que le e intentat interpretar me a costat un poc pero despres de legirla un parrell de vagades a estat molt be m’agradat molt gracias

  4. Hola som en bernat Galmes Tur del diverquart volia dirte que aquest text a estat molt bo però que els altres m’han agradat més sincerament alomillo es que avui no estiic per pensa molt amb so text po nouse però igualment a estat molt bé !

  5. El text esta be ,un poc dificil d’entendre ,m’agrada el to abstracte que i as posat.

  6. Soc salvador de diverquart alumne de Antonia Me a gradat mol el text del gat negre me a fastinat

  7. Carolina m’agradat molt aquest text , esper que tornis a escriure-nos més textos.

    Una braçada per a tu guapa! ~~> De Erika del diverquart

  8. Bon dia Carolina, soc en Jose, es un text que ha sigut un poc raro perque sempre se ha dit que un gat negre dona mala sort, i aqueixa dona sonriu quan el veo, jo sincerament li hagués tancat la porta. Pero crec també que alomillor la gràcia del text està en aquest petit detall, relacuionant la felicitat amb un gat negre… Bon text (: !

  9. Hola caRoLiNa soM n’AaRoN [deLaveudeLdiveRquaRt]~> és un text molt guApo i la felicitat amb la que parla =] però la majoRia som supersticiosos i pensam que un moix negre sempre dona mala sort has de tocar fuSta *<(:]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: