Algun dia
Les teves paraules
algun dia
seran ben enteses.
Les teves carícies
algun dia
seran ben rebudes.
Les teves anades
algun dia
seran ben tornades.
Les teves històries
algun dia
seran ben sentides.
Les teves passes
algun dia
seran ben lliures.
Els teus pensaments
algun dia
seran ben rumiats.
Els teus fets
algun dia
seran ben perpetuats.
Les teves veus
algun dia
seran ben repetides.
Les teves dreceres
algun dia
seran ben seguides.
Els teus somnis
algun dia
no seran mentida.
Els teus crits
algun dia
seran ben emmudits
El teu somriure
algun dia
serà ben assolit.
El teu horror
algun dia
serà ben passat.
El teu malson
algun dia
serà ben enterrat.
El teu secret
algun dia
serà ben amagat
La teva addicció
algun dia
serà ben curada.
La teva por
algun dia
serà ben sanada.
El teu amor algun dia seré jo.
SOMNI TURQUESA 
Boniisssimmmmmmmmmmmm! Preciós aquest poema, mai en ma vida he vist un poema amb similar estructura! Magnífic Carolina!Ets un dels estimaires més potents que he conegut mai!
El final és sense comentarisss ^^
MilPetontsIabraçadess
T’obro el meu cor per dir-te T’estimO!!!
Gràcies Sàmia! Jo també t’estimo, batec a batec!
algún dia el destí serà tot estima , i res més que estimar , algun dia la por desapareixerà , algun dia la feblesa es convertirá en fortalesa, algun dia jo deixaré de somniar per que hi seràs tú al costat i el somni es desfarà amb dos i ja en serem un, algun dia guanyarem a pols la lluita per la llibertat a estimar com i quan volguem i a qui volguem, algun dia riurem , i ens mirarem i pensarem : t´en recordes d´aquell dia ???….
Isabel, aquell dia no ha arribat i ja me’n recordo. Recordo un futur que algun dia arribarà. Belles paraules, les teves, amb el rerefons de l’estima nua. Gràcies per ser-hi, Isabel!
Meravellós, Carolina! M’ha agradat tant… De vegades sents tot això que has plasmat en aquesta poesia i no saps com fer-ho entendre, ni com expresar-ho, ni saps si és bo dir-ho… I tu sembla que ho has fet tan sencill i tan natural, que fa emocionar! Algun dia…
Marta, em fa molta il·lusió que les meves paraules puguin ser les teves. Ens coneixem fa molts anys i fa anys que no ens veiem (això ha de canviar…) i veig que sentim igual 🙂 Usa el poema sempre que et faci falta per transmetre el que dus a dins, Marta! Tot teu!
[…] Algun dia […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:43 pm |
Carolina, després de llegir-te et diré que m’han vingut ganes d’escriure, sense pensar-m’hi gaire:
A traves de vosaltres em veig a mi mateix, gracies per la grata experiència…
Eterna amistat!!!!
L’amistat, quan és amistat, és eterna… sempre. Gràcies, amic meu!
oooooooooooooooooooh! kin final més bunic!!!
Enhorabona wapa!
Ja tinc ganes de tornar-ne a fer un altre jajajaaj. això enganxa reina!muaaaa!
Doncs compta-hi! Ves pensant el tema… 😉
Mol maco Carolina mol maco i tendre,gracias per compartirlo en mi.
Gràcies per ser tan receptiva amb les meus paraules, escrites i pensades!
….El teu amor algun dia seré jo.
Precioso!!…gracias por ser tan sensible
Si me ves sensible es porque tú también lo eres, Dama!
ahi ahi esta el secreto
un secret escampat a veus, mà a mà, vers a vers, ment a ment, cor a cor.
Algun dia les paraules seran trobades,
l’amor que hem desitjat serem nosaltres.
algun dia, serem del tot deslliurats,
ens estimarem com sempre, com sentim,
ens mirarem, ja nus de tota la resta,
només felicitat, jo per tu, tu per mi,
ens trobarem, passades les llunes dolces,
ens trobarem, més enllà, algun dia,
serem l’un per l’altre, ara de nou.
algun dia
Carol: és preciós t’ho dic de tot cor m’ha fet emocionar-me. M’ha tret alguna cosa de dins que tenia amagada. Gràcies i no paris,
Sindi, és genial que puguem florir llavors que es troben sota terra, sota la nostra ànima, ben amagades, ben protegides. Una abraçada… I no hi ha qui em pari… 🙂
No tinc paraules……es tot el que jo voldria dir i no se dir….
Gràcies
L´ultim que es perd es l´esperança i a demés pot moure muntanyes si hi creus…
Decirte que este poema me a dejado sin palabras. La imagen que has puesto la puse yo para otro poema tuyo Temps al temps, bueno aparte de eso he podido recuperar algo de vocabulario para expresar lo buenisimo es que me has, bueno a todos nos has emocionado, con este poema es que tienes una gran sensibilidad, positivismo, esperanza eres buenisima transmitiendola de tu puño y tecla pero el final ha sido lo que ha hecho que bueno me dejara simplemente sin las palabras del principio del coment!
Una abraçada daurada i petons
Tant de bo que totes i tots, plegats, algun dia, fem realitat aquests somnis
hem sento adolescen,alguna cosa es desperte dins meu
malgrat ser de nit els estels marquen el finalde la fosco
puc tornar a sonmia,podem tornar a tenir somnis de llibertat e lusionarnos de nou per viure i estimar
Benvolguda Carolina, no és un plagi, tampoc no és un poema, és el que he respirat quan he llegit…
Una abraçada des del far.
onatge
Algun dia…
enyoraràs el silenci,
segurament.
Seràs mare de vida
en vida i en present,
segurament.
Les teves carícies
són fruit de vida,
segurament.
Ets lluita
entre lluites,
segurament.
Ets mar i onada
i nit estelada,
segurament.
Ets camí i algun dia
caminaràs lliure,
segurament.
Ets fidel als
teus pensaments
malgrat el que
digui la gent,
segurament.
Al pentagrama
de la vida, sempre
hi ha la cançó
del teu crit,
segurament.
El poema
t’abriga la nuesa,
segurament.
Segurament que tots
els segurament ja són…
onatge
Com sempre he dit, i segueixo dient, m’agrada el que dius, m’agrada el que penses, m’agrada com ho escrius. El poema jo en dic un poema digerit, perque es veu que es pensat i digerit, y m’agrada molt com el dius. La figura del rollotge l’acompanya amb molt de gust. Inspiració doble, sensibilitat i elegancia. M’agrades Carolina.
Gràcies per les teves dolces paraules… com sempre, m’emociones.