El jardí del costat

Entraràs a una nova realitat, la vertadera.
Entraràs pel jardí del costat, a la nova era.
I ja no veuràs enemics, on abans veies feres.
Ets al bosc de les fades, on la calma és teva.

El bosc és frondós i les nimfes no esperen.
Ja no hi ha opció, et jugues la vida entera.
El laberint no té murs i les vies s’entenen.
Mentre els marges de les venes allà s’estenen.

T’has mirat endins i has vist les entranyes.
Has tornat enrere rectificant passes maldades.
La tortura és generosa, s’escampa tan panxa.
Has tallat en sec la invasió de les anades.

No cerquis un somriure.
No cerquis un petó.
No cerquis un copet a l’esquena.
No cerquis cap motivació aliena.

Tu has trobat la solució.
La guardaves amagada a l’interior.
No depenia de cap amor.
No depenia de cap flor.

Fuig d’aquí fera salvatge tòxica!
Fuig d’aquí miratge d’encanteris!
Fuig d’aquí mala bèstia rancorosa!
Fuig d’aquí maleïda droga!

Naixem purs i volem morir purs.
Ben arrugats, però purs.

Que mai ens privin de la nostra essència.

Anuncis

15 Respostes to “El jardí del costat”

  1. buffffffffff…. sense paraules Carolina!… ja ens entenem , coi quines paraules com escrius reina !!! sembla un punyal llançat a tota ostia !!!

  2. Genial, cuca, preciosa resposta al http://versdarrer.blogspot.com/2010/03/nomes-amb-els-peus.html gràcies per fer-me costat en el moment més important, en quant a canvi, de la meva vida, l’amor l’he trobat, l’eternitat, ara em cal trobar-me a mi, sortir de l’espiral i trobar-te esperant-me, per sempre, amor meu.

  3. Ens veiem aquí, al jardí del costat,
    el temps ens durà a l’eternitat, sol,
    terra, astres, lluna, estels, tots nus,
    senzills, com illes, a la mirada ben nua,
    de la fada més dolça dins la terra de foc.

    Som allà on tot brota, som un instant, capaç de canviar-ho tot.

  4. /////////////////////////////////////
    MAL JUGAT,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

    rectificar es de savis !!!!!!!

  5. Els trens passen un cop a la vida, i els autobusos paren a cada parada……………………..

  6. Carolina i Daniel us he llegit als dos…
    En Daniel et mostra com és, que sent, que pensa, que el turmenta, on veu la llum, on la dolça calor…
    Tu li respons amb la teva resplandent comprensió, però sense concecions, ni enganys, amb la de vegades dura, però autèntica veritat, la que arriba fins al final, la que no te aturador.
    Carolina i Daniel ningu mai ens pot privar de la nostra essència, ni tan sols nosaltres mateixos, per molt que si esforcin o per molt que ens hi esforcem en amagar-la, dissimular-la, enterrar-la, enfonsar-la, sempre acaba eixint, surant, sortint a la llum, brotant, rajant, no té aturador…
    Aquest magma candent que hi ha en el nostre nucli, que de vegades ens juga males passades, però que en definitiva és el que acaba conformant la nostra manera de ser, i que al fondres amb els nuclis dels altres troba la energia suficient per donar forma a les nostres vides i sortir endevant.
    Aquesa essència que tots portem dins, que és eterna, que forma part de nosaltres que sempre lluita per sortir, per aflorar, per més bruticia que li llencem al damunt ella sempre acaba per escombrar-la, quan més n’hi llencem, l’ànima més en desbrossa, més n’incinera.
    Aquesta essència, que fa que ens retrobem quan ens perdem en nosaltres mateixos i que al mateix temps ens apropa als nostres congèneres, que ens fa sentir, notar i saber que tots formem part del mateix, que tots som u…

  7. ERES MOLT BONA ESCRVINT I SEGUR QUE COM PERSONA TAMBE

  8. Els éssers humans sempre tant contradictoris!
    Magnífics poemes!

  9. Gràcies!!!! 😉

  10. Mol ben expresat Carolina,la essencia del ser huma no te limits, i on creu que tot es fosc s’ ensen la espurna de la esperança i la claro ho inunda tot altre vegade.

  11. L’essència del ésser humà: humilitat, tolerància, naturalitat, tendresa…sí senyora, fora els caràcters tòxics, la rancúnia i la droga de la hipocresia

  12. […] El jardí del costat […]

  13. M’agrada molt el teu poema i el missantge que duu endins i ho dic per experiència pròpia, però si volen eacabar amb aquesta lacra haurem abans d’acabar amb moltes estructures socials que en la majoria de casos portan al consum de tòxics. Però deixant de banda les motivacions que fan tenir aquestes conductes el poema està molt aconseguit i vaig a traduir-lo al castellà perquè s’ho mereix. Petonàs Carol. Dixit

  14. Bravo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: