Surant / Passa a passa

Autors:

Judit Tamarit *

Carolina Ibac

Veig una llum en l’horitzó.
M’esforço per apropar-me a ella,
amb peus de plom.
Rere deixo la foscor,
vestida de tristesa
i capa marró.
Les passes m’empenyen
cap a un nou món,
desconegut i esperançador.
Però el risc no m’atura, no.
El cor m’endinsa a la vida, al sol i a la mar.
Navego d’ona a ona per la meva soledat.
Em tranquil•litza, m’escolta, em mima, em refà.
M’escalfa l’esperit ple d’emocions i sensibilitat.
Allí, rere aquella roca m’esperes tu,
pacient i content,
amb el cor obert i pur.
Surto de la profunditat,
protegida, il•lusionada i estimada,
per surar en una superfície calmada i daurada.
Que boig el món! Ens fa anar cap aquí i cap allà.
i rodolant, rodolant caic als teus braços emmarats.
Em sento sana, purificada i també perfumada.
La teva essència propera em té fascinada,
intrigada per arribar a sentir-te entre la calma,
aquella pau que s’enlaira cap a l’univers dels astres.
Ja és nostra, ja la tenim, guardem-la molt endins.
Que no s’escapi però sí s’escampi!
Gràcies destí,
gràcies a tu per venir-me a buscar.
Vine sense pors, mai no badis.
Sóc sensible, em perdo però em trobes.
Allà on m’amagui, sota les cendres de la pena,
jo et vindré a buscar per poder volar cap a la immensitat.
T’arrancaré el dolor de cop amb un somriure a la llibertat.
Què feliç que sóc, que em faig, que em fas, que ens fem.
Només som, de res ens amaguem.
Quan et sento lluny, somnio i em quedo sense paraules
quan et sento a prop, sóc més jo i m’acotxo amb la vànua,
càlida, suau i pintada de colors,
closca de roba que em dóna la teva calor.
Ja hem arribat, ja som a la boca de la felicitat.
Empassem-nos la saliva de l’alegria i la bondat.
Ja és hora de respirar, alcem-nos
i comencem a caminar de la mà.

(*) Els versos en cursiva han estat escrits per la Judit Tamarit