La manca de vida

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.


17 Respostes to “La manca de vida”

  1. Hola Carolina, justament t’acab d’enviar un correu comptabilitzant el número de poemes! Aquest també m’ha agradat molt, brutal, però m’ha deixat un no sé què… Clar que el tema té tela.. Moltes gràcies guapa, m’ha agradat molt!

  2. Un poema preciós dedicat a “manca de vida”, es a dir a la mort. La unica mort que ens pot atemorir no es la nostra pròpia, sinó la d’aquells que poblen la nostra vida, com ara familia, amics, coneguts.. Cada cop que un d’ells mor, un troç de nosaltres també mor..

  3. mai queda morta l´ànima de la persona, canvia d´estat però sempre romandrà al costat més proper dels qui ha estat, dels qui ha estimat i pretegit fins al canvi … la seva èsència queda eternament present al nostre costat.

  4. La nostre anima s’anlairara, cercan las altres ja enlairades.Com m’ agradaria que aixo fos aixis i el dia que la meva anima s’anlaires es trobes en la de la meva filla que es va enlaira masa aviat, masa depresa, am divuit anys ni tan sols tenia alas.Trist pro real.Gracias Carolina.

  5. Potser l’ anima es el record que deixem,
    a lo millor el record viu de l’ enyor que no oblidem;

    i la manca de vida es ja mort
    en molts que encara respiren la foscor.

  6. Tot el que poguem fer en vida, el que creièm que hem vingut a fer a aquest mon, la nostra funció en aquesta escenari viu, la petjada que deixem, tot el que ens permet trascendir, el que d’alguna manera ens inmortalitza, és a dir el que continua viu quan nosaltres marxem, en definitiva tot l’amor que poguem oferir, crec que serà el que a darrera hora ens permetrà marxar en pau, amb la conciència tranquila…
    La mort també pot ser una alliberació quan no vivim el que i com creièm que hauriem de viure, tot i que reconec que és un tema polèmic i evidenment delicat…
    Sempre hem d’estar lluitant per la vida, que encara que sembli redundant és la que ens separa de la mort…
    No heu imaginat mai que us agradaria fer abans de morir, segur que us agradria estar amb pau amb els vostres sers més estimats,
    i poder despedir-vos dignament, crec que tots tenim dret a una
    mort digna, tot i que aqui tornariam a entrar en polèmica…
    Si no portem una vida plena, és com si morissim una mica en vida.
    Carolina estic d’acord en que mort no només significa el que et passa quant el teu cor deixa de bategar per sempre, hi han altres formes de morir, cada dia també morim una mica, vull dir com dèia abans quan no vivim tot el que podriem viure, ens n’adonem que no viure és morir, tot i així no perdem l’esperança sempre hi som a temps fins al darrer moment, mai es fa del tot tard fins ultima hora, sempre tenim l’oprtunitat de fer alguna cosa per inmortalitzar-nos.
    Aprofitem la vida mentre duri, visquem-la dignament i la mort potser serà més digna també…

  7. Es un poema precioso y con mucho sentimiento, la verdad es que si es un tema un tanto triste pero es que la verdad le has sacado un sentimiento muy wow creo que me ha pasado algo parecido a Antònia me ha quedado un no sé que dentro pero me encanta y siempre he usado la expresión de que la luz de cada persona poco a poco se va apagando y deshacerse en pedacitos que se quedaran guardados en cada uno de nosotros. Una abraçada daurada i molts petoons.

  8. Bonic poema Carolina, la manca de vida en essència és la mort, però no creus que també en podríem dir de les persones que passaen per la vida mancades d´esperança d´il.lusions, de somnis, d´estimació … en forma d´estrella ens trobarem polsims de llum dins l´univers.

    gràcies !

  9. Dures paraules, sentiments forts, records que ens costa empassar…
    Les ànimes se’n van poc a poc, temps al temps, per això no s’ha de deixar escapar ni un minut més. Hem de viure com mai cada dia com si fos l’últim.
    Quant una ànima que està al nostre costat desplega les ales, les nostres ens queden tocades, ferides, deixant-nos una marca de per vida. És dur,és terrible. Tenim ràbia, desprenem impotencia, ens sentim amargats… Ens tornem sensibles profundament.
    No i pensem, jo no puc…el k sigui serà…El destí ho dirà.
    No i pensem, no i pensem.

  10. llegeixo el poema i com sempre em amara d’autèntic realisme, l’eshortación que fa Carolina que siguem autèntics, sense hipocrecia, tractant de créixer com a persones que visquem el present sense oblidar ni aferrar-nos al passat i tenir en compte que la vida és efimera.

    Recordam a les “Parques” aquelles deitats les tres velletes, una filava, una va teixir i una altra tallava el fil de la vida.

    Penso que és una exposició molt realista ja que ningú escapa d’ella, ja que la mort és l’última estació del viatge de la vida.

  11. Bé, perdona per l’error, però jo tinc el record de haver-lo comentat un pic ^^ perdona! aixi hi tot no passa res si ho torn a fer!
    La mort és la por que te molta de gent, però la mort es un pas més de la vida d’un esser viu!
    M’agrade el poema

  12. Hola Carolina! com estas¿? és el més difícil de comentar de tots els que m’he trobat. Malauradament, la vida té un començament i un final, vulguis o no, per a tothom. És un tema trist que em baixa la moral. Està molt ben plantejat i et fa pensar en la vida i que se s’ha de gaudir al màxim, dia a dia.Gràcies per tot! T’ESPERAM UNA AFERRADA!

  13. Penso que la mort ens fa un poc de por
    a tots. Encare que no i pensem mai, el fil
    es pot rompre en qualsevol moment…

  14. El poema m’ha agradat molt.
    És un poc trist, com que parla del mort, però està molt bé.

    Gràcies pel poema !
    =)

  15. A en Dalai Lama li van preguntar un dis:

    – Què és el que us sorprèn més de la humanitat?

    I ell va contestar:

    – Els homes: perquè ells perden la salut per tal d’acumular diners, tot seguit ells perden els diners per recuperar la salut.
    I al pensar ansiosament en el futur, ells obliden el present de tal manera que ells acaben no vivint ni el present ni el futur.
    Ells viuen com si ells no anessin mai a morir i moren com si mai haguessin viscut.

  16. Casi tot el mon le te por a la mort, jo no es que le tengui molt de por perqué a tot ens arriba el moment per unes causes o altres. Ningú saps que hi ha despres de la mort.
    Molt bó

  17. Aquest poema, la varitat es una mica trits per el fet que parla de la mort, la mort és una de les coses que trob que tuthom li te una mica de por, perquè mai saps quant pot arribar, però jo trop que és molt més trits cuan una persona sap que és te que morir i té els dies contats , que no un que la troba de nou, nose.. és de la manera que trop que és mes trits.
    el poema moolt bo. m’agradat molt, de la manera com l’espliqués

    un petonet 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: