No sufras, no estás sola
Gritos llenos de furia descontrolada.
Miedos profundos ahincados en el alma.
Ríos de lágrimas en un mundo en secreto.
Humillaciones y vejaciones bien pensadas.
Una constante falta de respeto.
Socorro!
No creas que tienes la culpa,
No creas que existe mejora,
No creas que te quiere,
No creas que se arrepiente,
No creas que lo hace sin querer.
Pues sólo te somete,
mera demostración de poder.
No creas sus falsas palabras
pues la verdad la hayas
escuchando tus llantos de dolor
al recibir sus golpes sin control.
Coge la puerta y vete.
Huye del horror.
Sin miedo.
Te espera una vida mejor.
No estás sola. La soledad la tienes junto a él.
Hòstia tia, quina veritat més gran…
Gràcies Carolina per el teu testimoni…
Ho descrius de puta mare, perdona’m les paraules…
Ens fas sentir tot el que tu sents al escriure-ho, ràbia, impotència, frustració, pànic, però també esperança…
Lluitem tots perque no es produeixin més situacions d’aquestes, plantem-hi cara!
Una abraçada turquesa… Per cert això de “turqesa” no sé ben bé d’on surt, quin és el seu origen, ho puc intuir, si et ve de gust ja m’ho explicaràs…
Gràcies Jordi, per haver escoltat els meus crits d’impotència i d’esperança alhora. M’has copsat al cent per cent. El fet d’haver set testimoni directe de maltractaments a la llar fa que pugui transmetre als demés allò que vaig viure. Tant de bo no ho hagués hagut de passar, tant de bo no hagués aguantat deu llargs anys tan durs… L’esperança i la perseverança em varen jugar una mala passada. En fi, només puc dir que allò que sentim una i una altra vegada de que els maltractadors NO CANVIEN MAI, de veritat que és CERT!!!!!! Jo no m’ho creia, pensava que jo podia amb tot allò que em proposava… i ho vaig pagar ben car. Gràcies a la decisió que vaig prendre de DENUNCIAR he tornat a recuperar la meva essència, deu anys anul·lada i maltractada.
L’home que maltracta no és home. Que bé que tu ho has vist clar. Obre els ulls a més noies que no arriben a veure que són això: víctimes de la bèstia que alguns homes porten dintre.
Malauradament he viscut escenes molt dures de maltractaments en la meva vida. No contra mi, per sort, sinó contra gent que estimo. I el patiment, la frustració, l’anorreament de la persona maltractada és tant, tant gran que m’he jurat no permetre-ho mai mentre sigui capaç d’impedir-ho.
Sigues sempre així de forta!
Un poema preciós i cru !! de el que pot sentir una dona maltractada,per que no mes elles saben el patiment que aquesta situació comporta , m’agrade molt!!
carolina, maja, no entiendo muy bien el catalán, pro para
leer poesía despacio sí y me gusta, además lo acompañé con la canción del llach que me encantó desde siempre
este poema me recuerda a alguno de los míos, escribo mucho
sobre esta lacra inútil
nos leemos
un beso
nando
MUJERES SILENCIADAS
Indudablemente hay mujeres dichosas,
pero hay muchas que sólo sobreviven
pisando uvas de sangre, las hay de pálida
mirada que lloran a solas sin hacer ruido,
las hay maltratadas, violadas, perseguidas,
humilladas, lapidadas, silenciadas,
suicidas, sometidas o las que ya
son sólo en las estadísticas un número frío
A todas éstas
¿Qué calaña de Justicia en una sociedad
deshumanizada las ampara?
Tu poesía describe perfectamente todo lo que pase en muy poco tiempo, pero si fué breve fué completamente doloroso e injusto, y tuve la valentía y con la poca estima que me quedaba pude cortar con eso, que era un infierno, derramé tantas lágrimas, fueron días y noches donde la soledad, dolor, dudas y las palabras injustas estallaban en mi cabeza, pero hoy lo puedo contar, un hombre que engaña y que se aprovecha no se le puede llamar hombre, pero hay que darse cuenta que hay una enfermedad en esos seres, y tal vez no se quieran curar porque es la única vida que conocen, y hay un disfrute que marca que lo haran mil veces mas, cambia la victima pero no el sentimiento de doblegar y humaillar, demasiado complejo.
[…] No sufras, no estás sola […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:41 pm |
Carolina maca, tu mateixa ho dius, no estàs sola!!! Són moltes les persones que t’aprecien i que t’estimen. I que et farem costat quan ho necessitis. Molts ànims, molta integritat i força! I continua en la lluita per defensar les dones i les persones que sofreixen maltractaments i també les que pateixen injusticies. No defalleixis, no decaiguis, cal que segueixis airejant les vergonyes d’aquest món malalt on vivim! Ara i sempre, endavant Carolina!