Nua
Ara nua del seu control, mort.
Ara lliure d’emprendre el meu vol.
A dreta o esquerra, sense cap pressió.
Ara feliç, tranquil·la, segura de ser jo, només jo.
Ara nua d’hòsties malparides.
Ara lliure de crits coactius i agressius.
A dreta i a esquerra, vaig i vinc, és la meva vida.
Ja sobren les explicacions, les excuses i els plors, el no vius.
Ara nua de vergonya.
Ara lliure per estimar-me.
A dreta i a esquerra, estimo a tota hora.
Ja no valen les repressions i la seva garjola.
Ja no estic sola!
I tot, gràcies a la meva filla.
No es pot demanar més.
Només una cosa:
Allunya’t monstre!
SOMNI TURQUESA 
mai estaràs sola , ara no. ara res no ens atura, ara més que mai , ara que vas de blanc i no de blaus ara que tenim per fi un somni pel mig. ella! la més pura la més bella!…
Lluitem per tots els somnis! Som ella, la més bella estrella, que ens guia, més enllà de qualsevol utopia!
Estimem, estimem-nos,
estimem-la, fera petita,
cuca de llum que dóna vida,
que et dóna vida, tant sentida,
ara, acluquem els ulls i vivim,
sentim, somniem, estimem-nos,
tot d’una, per tot arreu,
la fera ferotge no ho veu,
mai ho sent, no ho sentí,
aquesta llibertat, la vida,
ara, mirem-nos als ulls,
renaixem, allà on anem,
som el millor de tot,
som el millor dels mons.
Lliure, som lliures,
de malalts i malalties,
som un horitzó on renéixer,
som tot allò que vulguem ser,
i doncs, som cor alliberat,
sense cadenes ni tiranies,
sense pensar: Ho som tot.
T’entenc amb el cap, el cor i l’ànimà
som aquí tossudament alçades
b7s
Carolina, t’entenc, et comprenc em poso dins teu, ella t’ha ajuda’t a veure-hi clar, ella t’ha ajudat a reaccionar, ella tan menuda, sense potser saber-ho t’ha donat forces per alliberar-vos les dues, per alliberar-nos a tots, tu lluitaves per ell fins que vas veure, que per fer-ho no et podies oblidar d’ella, ni de tu, quina força la menuda, tots l’estimem a través teu…
Us felicito a les dues per ajudar-vos mútuament en el vostre alliberament…
Quan ella sigui més gran i pugui entedre aquestes paraules, acabarà de veure clares moltes coses, que segurament ara ja ha començat a comprendre.
Dedica-li una dolça i tendre abraçada de tots nosaltres…
[…] Nua […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:41 pm |
mai mes..
mai mes, ets forta, i hara tens ancara mes motius per sentirte forta.
aixi, que mai mes, deixis que ningú torni a ferlo.
una abraçada, Turquesa estimada.
M’has deixat bocabadat!!! penetrant!!!
Té força aquest poema.
Es veu com el deslliurar-te d’aquella gran càrrega et va fer omplir-te d’energia/ràbia per a recuperar el temps perdut, per a tornar a viure.
Me n’alegro, noia!
Gràcies, Joan, per captar l’essència del poema: tornar a viure! Exacte!