1. Tornaré a ser jo

Rebobino cap enrere, trepitjant les mateixes passes d’esquena. Retrocedeixo en el temps i tanco totes les finestres. La porta blindada i tancada amb pany i clau. Un búnquer amb la cuirassa de la meva pell de ferro. Ja no deixo entrar-ne ni sortir-ne res. Retroalimentació d’un jo que vol deixar de ser ferit. I em perdo entre els meus pensaments muts i les paraules emmudides, fent del silenci una frontera impermeable.

Començo un nou camí, cap a un indret que només em pertany a mi. Defujo dels camins aliens, que no em duen més que a una sensació de soledat i incomprensió. Retorno al primer minut de vida, i ploro per primera vegada, per tal de que sigui l’última.

Ja no confio, ja no em refio, ja no deixo la meva vida en mans foranes. M’aïllo voluntàriament per tal de trobar allò que vaig perdre poc a poc amb les cornades del temps. Deixo de ser aquest succedani de mi, patètic i sense autoestima, suplicant d’amor i d’atenció. Un ego que s’ha inflat tant que només depèn dels demés per a sobreviure.

Una aturada a temps per a refer la meva vida i deixar de banda els miratges, les il·lusions, els somnis fugissers, les promeses dels demés. La vida fictícia i superficial no és la vida que vull per a mi.

La intensitat me la guardaré per a mi, no la malbarataré en causes perdudes, ni en lluites estèrils.

Tornaré a ser jo. Tornaré a sentir-me bé amb mi mateixa.