Quan els miralls fan por
No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.
I un dia, va escoltar:
–T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.
El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita.
Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!
Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.
La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.
Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.
Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.
Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.
L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.
SOMNI TURQUESA 
real, si… recolçat…millor que millor,… pero ets tu, sols amb tu i contra tu, i aixi ho gaudiras, al tornar a viure com una persona lliure
Preciós!!! a la vegada esgarrifant! i tant real!
Jo he tingut, de fet tinc encara una amiga molt propera que va passar per aquest camí, aquesta drecera a la mort, i ademés ella va intentar suïcidar-se, perqué ja no s’estimava, ja no es sentia estimada! Gracies a la seva familia, se’n va sortir i ara és mare de dues nenes i feliç i guapa més que mai abans, abans inclús de pendre aquesta drecera i quasi morir-se (que els nois a l’institut li anaven tots al darrera!)
Per això,jo li posaria el títol de: LA DRECERA A/DE LA MORT.
demostres que ets molt maca i molt sensible al dolor dels demés i això és molt bò .A més de ser solidaria ets una gran poeta i persona molts petons.
mes enllà de l’obsesió pel pes , tot comença amb l’adoració pel físic i una aspecta fashion …..on queda la persona , la seva esència i contingut ?…no es només tenir un aspecte presentable i pulit ….cal transmetre una imatge ,veritable o no , cal aperantar mes enllà de ser , d’estar quan cal , de donar suport dient el que hi ha .Així arrivem al fisic pel fisic …a la persona buida però absurdament torturada per vanalitats .
M’agrada molt, sobretot perquè té un bon final, un final positiu i ple d’esperança. Segur que els nins trobaran un títol adient. Besadetes turquesesssssssssss
És un poema que m’ha agradat perquè conté el que passa en la vida real. El títol que m’agrada és “La malaltia de totes”. A reveure Carolina.
Aquest poema té tota la raó, però crec que una vegada que comences així, no tornes a ser com antes. La veritat és que no entenc perquè hi ha gent que fa aquestes tonteries, perquè tothom sempre perdem a qualcú i sempre tenim problemes i no feim aquestes coses, crec que la gent fa això per donar atenció o perquè no és lo bastant madur per afrontar les coses com són. Nines joves també fan això perquè es pensen que no agraden als joves.
Cada día hi ha més gent que ho sufreix, cada dia hi ha més anorexiques, sobretot en els adolescents.
Trob que la gent té molt en compte el seu aspecte físic i no hauria de ser així perquè les persones s’han d’estimar així com són i valorar altres coses no tan superficials. El títol que he triat “Un malson del que no es desperta” .Una abraçada Carolina!
M´agradat aquest poema perquè té un bon final el meu titol es Menjar es bó.
M´agradat aquest poema perquè té un final bo el meu titol es Menjar es bó.
Títol que hem decidit: “Quan els miralls fan por”. Esperam que t’agradi. Besades.
Trob que la gent té molt en compte el seu aspecte físic i no hauria de ser així perquè les persones s’han d’estimar així com són i valorar altres coses no tan superficials. Una abraçada Carolina!