Enigmes secrets a les teves lletres

Ales d’àngels a les sales enigmàtiques
aprenen a les aules magnètiques matemàtiques
de colors esotèrics i sistemes estàtics
amb estranyes aranyes dels sostres volàtils.

Afanya’t que els anys són panys,
les llunes són una de sola,
a cada rotació tova,
on bogeries diürnes de la nit dolça,
ronden l’estel·la de l’estona.

Tu que inspires l’aire.
Tu que brotes de l’arrel.
Tu que cantes tots els caires.
Tu que no retens el que aprens.

Els teus missatges m’arriben amb el vol
de la llibertat esclava de la vida.
Et sento amb el cor malgrat la llunyania.
La confiança traspassa els marges sols.

Les mans dels dits se sonen els mocs
i treuen allò que els molesta del tot.
Som com som i no dissimulem enlloc.
Només l’essència ens la traurà la mort.

Tots els secrets són decrets de confidencialitat
que esperen les estrenes de les escenes eròtiques
sempre que trobin la presa més bona, ben gòtica,
essent la última, la perpètua i sinistra gravetat.

Les teves lletres són enigmes secrets
que s’entenen amb les meves, cor i ment.

Poema inspirat com a resposta al poema “Lletres, secrets i enigmes” d’en Daniel Ferrer i Esteban