Només una hora
Mar, sol i una estona.
Només una hora
A la platja
Sobre la sorra.
Tendresa, amor i una estona.
Només una hora.
Prop del mar,
Sento les ones.
Passió, desig i una estona.
Només una hora.
Frec a frec
Em trobes.
Dos cors i una dona.
Només una hora.
Són dos els homes.
Un en sobra.
Jo sóc el d’una hora.
Intensa… sí
Però només una hora.
Mentre el temps passa….
Jo t’espero.
Jo sóc l’altre.
Sóc només una hora.
Una hora intensa……intensament esperada, intensament somniada, intensament viscuda…..arran de terra, arran de mar, darrera les portes, sota la lluna, d’amunt la neu….una hora intensa, només una hora…de pells suaus, de suors dolces, de sexe i de mel….de petons promiscuus que en donen la vida…..i que alhora ens maten…..pero que no ens falti…..l’hora més dolça de les dolces hores.
Intensament, Norma!!!!
Impressionant…..
sobra qualssevol altre comentari.
Jo sóc el que no té ni l’hora ni l’amor de la dona, el que contempla com s’estimen tres persones sense ell estimar a ningú.
La brisa m’acarona la pell i em produeix una sensació de benestar íntim i profund, jo tinc moltes hores per repartir però en canvi he de renunciar per sentiments que es desboquen i no deixen que l’estima fluiex entre nosaltres, una hora, un minut, un segon, qualsevol temps seria aceptable si fos de veritat el que jo desitjo i anhelo. Es fa fosc i els estells brillen des del cosmos i és aleshores quan m’anadono que pot ser tindré una hora per viure pensant que l’amor encara es possible i continuaré la búsqueda entre les aigues túrbies del llac blau.Sindi Vi dixit.
Limitat per un hora,
seixanta minuts, tinc.
Tres mils sis-cents segons,
posseïsc.
Quants bategs,
té un hora,
cada cop,
És un exercit on,
faig valer,
tota la eternitat,
que conté un hora.
Hora que faré intensa,
hora espesa i densa,
que diluiré en infinit…
Atticus. M’agrada la idea de l’hora com a contenidor de tantes emocions…però, també ha de ser dur…
jo crec que se molt bé el que a patit aquest noi …. per sort per als tres ja té més d’una hora!!!!