Versions

La recerca de la veritat fosa,

sota la superfície de la mar,

es dilueix sense sort, ben fosca,

arreu, a la gran immensitat.

I els ulls que veuen visions.

Els miratges que troben realitats.

Les xerrades que juguen a parlar.

Els murs són les paraules de rigor.

La facilitat dels judicis pretesos

encaren els dies innocents i estesos

sobre un llit de llàgrimes d’incomprensió,

intentant fer aterrar la imaginació.

Tot el que pensem no és compartit.

Tot el que sentim no és per tothom sentit.

La generositat té ales de ferro

i el seu pes l’esclavitza a terra ferma,

sense poder-se enlairar, fugint de l’esfera.

És un món ple de torres de babel.

I cadascú segueix camins ben diferents.

Les ànimes duen lligams ben fets,

per l’ego que despistant s’entreté.

I uns diuen això.

I els altres diuen allò.

Mentre només existeix el què és,

sense sofismes vertaders.

La veritat és la ciència.

La veritat són els fets.

Els sentiments distorsionen la paciència.

Els anhels i desitjos confonen l’essència.

I jo, entre tot aquest merder,

Miro aquí i allà

sense saber què fer,

només en cerca del raonament

de les explicacions del què s’ha fet,

en un passat malmès que condiciona el present,

sense treves, sense perdons, amb molts de retrets.

I on és la pau?

I per què hi ha tantes versions?

La història parla.

Mirem-nos la cara,

sense vomitar,

sense plorar.

Els miralls són les consciències.

Algunes no existeixen.

I la resta són les que poden canviar el destí,

d’una humanitat que no ha de tenir fi.

Fora xerreres i més fidelitat a la nostra espècie,

a la nostra natura, al nostre món que s’extingeix

En l’obscurantisme de la manca de raó,

de la manca de valors.