Vestits de felicitat

En silenci arribares.
Es creuaren mirades.
La osmosi ens apropava,
i sense permís,
vaig prendre’t un petó
que amb la llengua abraçares.

Un primer dia genial
que el seguiren molts d’altres,
vestits de felicitat,
despullant cor i ànima.

La història continua,
amb cada passa més ferma
que la darrera.

Et tinc tatuat al cor amb foc, amor meu.
Sense tu moriria poc a poc. T’est