Per moments

Dies i hores allunyades.
Sentiments apaïsats.
Passió feta realitat.
Per moments.
Pas a pas.
Som.
Entretant.
Pensant de tant de tant.
Fugint de l’oníric oasi.
Mentrestant.
I retornes un cop anat.
Amb parèntesi de temps i espai.
Confiant en l’essència i la genuïnitat.
Tancant les portes a la rutina.
Fent de l’ésser una vida,
de dos caps i dos cors.
El drac surt de la cova,
saltant les muntanyes dels dies.
El foc de les seves flames són suor caiguda,
del teu front al meu cos ardent.
Moments presents i eterns.
D’un sol dia.
Somnia.
Avui.
Demà, qui sap.
Serà fluida
la corrent del riu ensopegat,
que ens durà allà on s’atura l’eternitat.
Ens trobarem per moments.
Ens instants presents,
que romandran al record.
On el camí ja no és tort.
Som dos punts de la recta
que uneixen la nostra funció
de primer grau.
I no som babaus.
Lluitem contra allò establert.
Lluitem contra la mort de l’amor,
amb guspires de tendresa
que envolten la nostra ànima espessa.
I no hi ha més que el ser sent.
No hi ha més que la similitud
de tu i jo, units per una mateixa raó,
per una cuirassa feta de maons,
que protegeix la nostra relació.
Relació que no és comuna,
que no duu la majoria absoluta.
Perquè som una minoria de visions.
I et veig, quan m’emmirallo del teu bes.
I em veig, quan et sento a prop,
Allà on siguis,
Existeixes a totes.
Amb la calma de les ones,
M’enamores.
Per moments.
La mar ens espera
sota l’ombra de la lluna plena,
animada per les sirenes
que canten melodies fugisseres.

La cançó parla de tu.