Revolució gal·la

Una nova il•lusió obre un nou camí.
Les terres estrangeres són més properes.
L’home traspassa totes les fronteres.
Saltant muntanyes, ens apropem al nostre destí.

Ens endinsem en el passat dels nostres ancestres.
Farem renéixer els seus crits emmudits,
amb el laberint dels nostres dits.
L’amnèsia ara ja no és eterna.

El despertar ens espera.
Obrim lentament els ulls.
Sempre primer l’esquerre.
L’iris s’expandeix ben turquesa.

La llum platònica dilata la pupila.
Impregnem-nos de força mútua.
Ara és el just moment per la lluita.
L’optimisme és la futura collita.

Les vivències dels avis ens fan savis.
No malbaratem cap experiència.
Les petjades del dolor del pati…
…ment esclava de la ciència.

Viuré una altra vida ja consumida.
Una vida dura i molt digna.
Una vida, de la Maria, admirable.
Una vida única i genuïna.

És un plaer capbussar-me
en una història d’amor vertader.
Allà a aigües anarquistes,
descansant a ports socialistes.

Les idees
eren la causa.
L’obscuritat guerrera
era la fera.

Una altra era.
Una altra esfera.
Una bombeta
-encara encesa-
per la llavor d’unes ànimes belles
per la sement d’unes estrelles velles.

De la mà del fruit, m’endinso en
el què serà una obra mestra.
Tot just ara salpem.
Ítaca arribarà sempre.

Anuncis

8 Respostes to “Revolució gal·la”

  1. Un gran poema revolucionario!! Que invita sin duda a revolucionarse más, que hay que ir hacia Ítaca pero un viaje movidito.

  2. em recorda quan el meu avi al parais visqui in gloria eterna,m’explicava les seves vivencies durissimes de guerra.
    molt guay carolina .

  3. És un plaer capbussar-me
    en una història d’amor vertader.
    Allà a aigües anarquistes,
    descansant a ports socialistes.
    Tot just ara salpem.
    Ítaca arribarà sempre…Magnífic Carolina! gràcies.

  4. Carolina, els bells sentiments que despullen les teves precioses paraules son petites llavors d’amor, que s’escampen entre tots nosaltres, per germinar, creixer i donar-nos la collita que necessitem per alimentar les nostres afamades ànimes…
    La teva llum que surt del foc del magma del teu volcà, que res no és capaç d’aturar, ens il.lumina, en l’alba del dia que es lleva ufanós de vida.
    Ens apropes al present, remuntant-nos al passat dels avis i del savis i donant-nos veritables esperances i ilusió pel futur.
    Anem tots plegats, de la ma, fem camí, salvem obstacles, junts anirem més lluny!
    Sentim el que som, tots u!

  5. Tots aquests vells, bells sentiments, la nostra fortalesa és dins, només l’hem de deixar fluir, deixem-nos encomanar per l’amistat, l’amor i l’esperança. Lluitem plegats, farem més via…

  6. Per conqueri el present em de coneige las nostres arrels del pasat no es pot lluita per que si, hem de tenir un motio que ens faixi fort el cor i ens alimenti la raò que ens portara a la victoria.

  7. sí, ets una poetesa, tens la virtud de convertir els sofriment d’un poble en poesia i la poesia, la música…reconforten als pobles oprimits……fins sempre Somni Turquesa.

  8. Per coneixer la persona a qui has dedicat aquest poema ,no puc que tenir
    llagrimes en els meus ulls.
    ET comme l’a si bien dit le Poète
    “Jaime la Majeste des sentiments humains”
    CAROLINE, TU ES MAJESTUEUSE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: