Argila seca

Mirà enrere pel retrovisor i veié reflectida la seva impaciència dels darrers dies. El poder de les hormones la feien rodar amunt i avall sobre un unicorn d’un sínia al compàs d’una música típica d’una fira.

Se sentia malament, tenia un nus a l’estómac que l’impedia respirar amb normalitat. La culpabilitat és un sentiment que pesa molt sobre la nostra ànima i de vegades, per la nostra cultura jueucristiana ens fustiguem de tal manera que som els nostres propis jutges.

Però ja no podia desfer la situació d’argila que havia modelat- Ara el fang era ben sec i la figura un dimoni que atreia totes les seves pors i inseguretats.

Només li quedava l’esperança, aquella dona que es queda i no marxa, quan estàs sola. Mai t’abandona. I a cau d’orella li digué: la propera vegada tingues paciència i tot anirà bé.

~ per somniturquesa a gener 3, 2019.