No som princeses
No es diu Jordi, el meu cavaller
ni jo sóc cap princesa.
El drac són els problemes
que sempre emmudeix el temps.
La rosa té espines
i a voltes et punxes,
La rosa és la vida
i a voltes et dóna alegries.
No en som conscients,
de l’amor que ens envolta.
Caminem amb un rumb fix
sense pensar que res és infinit.
I de sobte, un dia ens recorden
que estimem i ens estimen.
I de sobte, al dia següent
tot s’esvaeix
i la rutina torna punyent.
Cada dia és sant Jordi,
almenys cada dia ho hauria de ser.
Gaudiu al màxim de la diada
i recordeu que l’únic sentit que té la vida
és l’amor i l’estimació, que són el motor
de la il·lusió.
Amor i estimació per un mateix,
Amor i estimació pels demés.
M’agraden aquest drac i el cavaller, intercanviant roses i llibres, és molt original…Estic d’acord que sempre hauria de ser Sant Jordi, ens hauríem d’estimar tots els dies de l’any…
No ens fixem en les espines de les roses sinó en la seva bellesa! Hi ha un poeta cubà que ho diu molt bé.
…”no pienses que las rosas se afean con espinas,
sinó que las espinas se embellecen con rosas!!!