26. Sense fonemes

Embolcallada pel cansament, dialogava amb el seu pensament, cercant la manera de poder callar per sempre més la seva ment, el seu cor, la seva ànima, el seu cos. Silenci, aquell minut massa curt, que fem al homenatjar l’absència d’algú que ens dol. Un minut de silenci per a ella.

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta, trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, trenta-quatre, trenta-cinc, trenta-sis, trenta-set, trenta-vuit, trenta-nou, quaranta, quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, quaranta-quatre, quaranta-cinc, quaranta-sis, quaranta-set, quaranta-vuit, quaranta-nou, cinquanta, cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, cinquanta-quatre, cinquanta-cinc, cinquanta-sis, cinquanta-set, cinquanta-vuit, cinquanta-nou i seixanta segons…

I sense fonemes, emmudí els sons dels seus llavis, de la seva llengua, de la seva boca, de la seva ànima.

Silenci, tot és silenci.
Silenci, tot és calma.
Silenci, tot és mutisme.
Silenci, tot és fosc.
Silenci, tot és dol.