Algun dia

Les teves paraules
algun dia
seran ben enteses.

Les teves carícies
algun dia
seran ben rebudes.

Les teves anades
algun dia
seran ben tornades.

Les teves històries
algun dia
seran ben sentides.

Les teves passes
algun dia
seran ben lliures.

Els teus pensaments
algun dia
seran ben rumiats.

Els teus fets
algun dia
seran ben perpetuats.

Les teves veus
algun dia
seran ben repetides.

Les teves dreceres
algun dia
seran ben seguides.

Els teus somnis
algun dia
no seran mentida.

Els teus crits
algun dia
seran ben emmudits

El teu somriure
algun dia
serà ben assolit.

El teu horror
algun dia
serà ben passat.

El teu malson
algun dia
serà ben enterrat.

El teu secret
algun dia
serà ben amagat

La teva addicció
algun dia
serà ben curada.

La teva por
algun dia
serà ben sanada.

El teu amor algun dia seré jo.


29 Respostes to “Algun dia”

  1. Boniisssimmmmmmmmmmmm! Preciós aquest poema, mai en ma vida he vist un poema amb similar estructura! Magnífic Carolina!Ets un dels estimaires més potents que he conegut mai!
    El final és sense comentarisss ^^
    MilPetontsIabraçadess
    T’obro el meu cor per dir-te T’estimO!!!

  2. algún dia el destí serà tot estima , i res més que estimar , algun dia la por desapareixerà , algun dia la feblesa es convertirá en fortalesa, algun dia jo deixaré de somniar per que hi seràs tú al costat i el somni es desfarà amb dos i ja en serem un, algun dia guanyarem a pols la lluita per la llibertat a estimar com i quan volguem i a qui volguem, algun dia riurem , i ens mirarem i pensarem : t´en recordes d´aquell dia ???….

  3. Meravellós, Carolina! M’ha agradat tant… De vegades sents tot això que has plasmat en aquesta poesia i no saps com fer-ho entendre, ni com expresar-ho, ni saps si és bo dir-ho… I tu sembla que ho has fet tan sencill i tan natural, que fa emocionar! Algun dia…

    • Marta, em fa molta il·lusió que les meves paraules puguin ser les teves. Ens coneixem fa molts anys i fa anys que no ens veiem (això ha de canviar…) i veig que sentim igual 🙂 Usa el poema sempre que et faci falta per transmetre el que dus a dins, Marta! Tot teu!

  4. […] Algun dia […]

  5. Carolina, després de llegir-te et diré que m’han vingut ganes d’escriure, sense pensar-m’hi gaire:
    A traves de vosaltres em veig a mi mateix, gracies per la grata experiència…
    Eterna amistat!!!!

  6. oooooooooooooooooooh! kin final més bunic!!!
    Enhorabona wapa!
    Ja tinc ganes de tornar-ne a fer un altre jajajaaj. això enganxa reina!muaaaa!

  7. Mol maco Carolina mol maco i tendre,gracias per compartirlo en mi.

  8. ….El teu amor algun dia seré jo.

    Precioso!!…gracias por ser tan sensible

  9. ahi ahi esta el secreto

  10. Algun dia les paraules seran trobades,
    l’amor que hem desitjat serem nosaltres.
    algun dia, serem del tot deslliurats,
    ens estimarem com sempre, com sentim,
    ens mirarem, ja nus de tota la resta,
    només felicitat, jo per tu, tu per mi,
    ens trobarem, passades les llunes dolces,
    ens trobarem, més enllà, algun dia,
    serem l’un per l’altre, ara de nou.

  11. Carol: és preciós t’ho dic de tot cor m’ha fet emocionar-me. M’ha tret alguna cosa de dins que tenia amagada. Gràcies i no paris,

  12. No tinc paraules……es tot el que jo voldria dir i no se dir….
    Gràcies

  13. L´ultim que es perd es l´esperança i a demés pot moure muntanyes si hi creus…

  14. Decirte que este poema me a dejado sin palabras. La imagen que has puesto la puse yo para otro poema tuyo Temps al temps, bueno aparte de eso he podido recuperar algo de vocabulario para expresar lo buenisimo es que me has, bueno a todos nos has emocionado, con este poema es que tienes una gran sensibilidad, positivismo, esperanza eres buenisima transmitiendola de tu puño y tecla pero el final ha sido lo que ha hecho que bueno me dejara simplemente sin las palabras del principio del coment!
    Una abraçada daurada i petons

  15. Tant de bo que totes i tots, plegats, algun dia, fem realitat aquests somnis

  16. hem sento adolescen,alguna cosa es desperte dins meu
    malgrat ser de nit els estels marquen el finalde la fosco

    puc tornar a sonmia,podem tornar a tenir somnis de llibertat e lusionarnos de nou per viure i estimar

  17. Benvolguda Carolina, no és un plagi, tampoc no és un poema, és el que he respirat quan he llegit…

    Una abraçada des del far.
    onatge

    Algun dia…
    enyoraràs el silenci,
    segurament.

    Seràs mare de vida
    en vida i en present,
    segurament.

    Les teves carícies
    són fruit de vida,
    segurament.

    Ets lluita
    entre lluites,
    segurament.

    Ets mar i onada
    i nit estelada,
    segurament.

    Ets camí i algun dia
    caminaràs lliure,
    segurament.

    Ets fidel als
    teus pensaments
    malgrat el que
    digui la gent,
    segurament.

    Al pentagrama
    de la vida, sempre
    hi ha la cançó
    del teu crit,
    segurament.

    El poema
    t’abriga la nuesa,
    segurament.

    Segurament que tots
    els segurament ja són…

    onatge

  18. Com sempre he dit, i segueixo dient, m’agrada el que dius, m’agrada el que penses, m’agrada com ho escrius. El poema jo en dic un poema digerit, perque es veu que es pensat i digerit, y m’agrada molt com el dius. La figura del rollotge l’acompanya amb molt de gust. Inspiració doble, sensibilitat i elegancia. M’agrades Carolina.

Deixa un comentari