Et sento


Sento com claves la teva mirada ferma dins la meva.
Sento com penetres la meva ànima fent-la teva.
Sento com et capbusses al meu mar tendre.
Sento com t’endinses en el meu intel·lecte.
Sento com t’impregnes de la meva essència.
Sento com m’impregno jo, també, de la teva.
Sento com  tots dos som ara una nova bandera,
sense pàtria ni sense terra.
Tan sols una nova manera,
un acoblament perfecte,
una unió eterna:
tu i jo
per sempre.


6 Respostes to “Et sento”

  1. La unió fa fort i enfortís…davant les tempestes més dures… 😉

  2. Enyore i tinc enveja d´eixe teu acoblament perfecte i etern amb eixe “tu” desconegut per a mi que mai el meu “jo” ha trobat …, potser per no haver sentit mai tot això que dius has sentit tu, possiblement perquè no ho he cercat en els llocs adequats com tu has fet fins arribar a eixe “per sempre”.

  3. Sentir té aquest component especial de fer que tot al nostre voltant sembli diferent, inacabable, infinit… Sentir transporta els nostres pensaments més enllà de qualsevol dificultat, empeny a iniciar nous projectes, o a seguir amb els que ja són iniciats. Sentir és una vivència inexpressable, excepte per aquelles ànimes que són capaces de fer-ho. Sentir colpeja tots els sentiments i els empeny dins del somni personal, omplint de colors els batecs i dansant en la intimitat. Sento infinitat felicitat quan algú sent…

  4. DE SENTIR I GAUDIR PLEGATS TOT TOCANT EL CEL,MOLT BOCAROL

  5. Soc en jose de laveudeldiverauquart , es un poema molt precios on diu el sentiements que sent quan veu al seu amor. Molt bon poema Carolina! 🙂

  6. ….Sento que l’amor brolla de dins teu,ets tot tendresa,gran poetessa dels sentiments quotidians,abraçada Carol

Deixa una resposta a paixarell Cancel·la la resposta