MÉS CLAR – Daniel Ferrer Esteban

PRÒLEG

-Carolina Ibac Verdaguer-

M’encanta participar en les creacions d’en Daniel. Fa temps que penso que ens intercanviem les muses, jugant a un feed-back que ens fa avançar i recular. Podríem dir que sóc una de les seves lectores assídues, d’aquelles que incondicionalment llegeixen el que la seva ment maquina i la seva mà produeix de vegades vertiginosament a cops de bolígraf, d’altres, a cops de teclat. Gairebé tots els dies es vesteix amb una llibreta junt a un mp3, perquè li agrada escriure versos inspirats en la música. Recordo un dia que li vaig regalar dues llibretes amb les tapes lluentes, els seus ulls de complaença foren realment el regal. De manera prolífera, els fulls de cadascuna d’elles varen ser coberts d’una lletra preciosa, bonica, fina… acaronant uns versos tendres, inconformistes, esperançadors. Perquè en Daniel ho té això de ser optimista. El cert és que és la persona més optimista que conec. Somniador de mena, en Daniel és un equilibrista que prova de contornejar els límits, fent dels seus poemes una manera de saltar al buit, sense arnesos, sense cap mena de mecanisme de seguretat… I òbviament, sense cap aversió al risc, se la juga cada dia, sense pors, amb una valentia fora de mida. I davant les caigudes i recaigudes broten els versos més complicats d’en Daniel. Fins i tot diria, que són els més obscurs, els que remouen el patiment a cada paraula.

Però en aquest llibre, el MÉS CLAR, en Daniel ha fet una nova aposta, més enllà de les barreges a les que ens tenia acostumats. Ara, descargola l’espiral fins convertir-la en una línia recta infinita, formada per segments que comencen i acaben, petites històries alegres i intenses, tot cercant la no indiferència d’aquells que ens decidim per endinsar-nos en una lectura, de les seves lletres, plena de màgia i de somni. Un cop més, tinc la satisfacció de poder parlar-vos d’en Daniel, una persona noble que sent en excés, que muntat en una muntanya russa trampeja la vida com pot, només amb l’únic propòsit de poder algun dia viure d’allò que més li agrada: escriure.

El més clar, és una oportunitat de llegir un nou Daniel que es reinventa a cada pas, que ens ofereix una visió més clara, amb una aigua més nítida, amb la intenció de posar-nos-ho un pèl més fàcil. La seva intenció no és més que la d’arribar de dins cap a dins. Perquè ell escriu des del cor i només pretén que un altre cor el llegeixi MÉS CLAR que l’aigua… I l’aigua és vida!

Carolina Ibac Verdaguer

19 abril del 2011

Sant Hipòlit de Voltregà.