Habitació XX

Dona nua estesa sobre la tendresa
Cercades les pestanyes,
d’ulls turqueses vius i enyorats,
fem de la pausa un plec de banyes,
que ens ajuden a viure el dia a dia plegats.
Sobre el llit, romans estesa, tendresa.
Sota el llit, s’amaguen les penes, bestieses.
Més enllà del llit, vola l’esperit, infinit.
Nuesa pretesa sense prediccions.
Cabudes calbes cartesianes en fricció.
Rotunditat del no davant les injustícies.
Mentre l’amor al llit equilibra el món,
les cames obertes reben la nova son.
Desperta i segueix somniant en el destí.
Marejant les bèsties i les feres,
trobaràs una drecera,
que et durà a la nit,
que desitges,
que esperes.
Nua i estesa,
la tendresa
t’espera,
oberta.

Poema inèdit cedit a en Daniel Ferrer Esteban i publicat al seu llibre L’HôTêL dê lâ MêL.