El somni d’un figaflor

I un dia, vaig mirar endins i no em vaig agradar.

Vaig mirar-me al mirall i em vaig espantar.

Els ulls dels amics piulejaven fluixet.

La família m’envoltava de consells.

La consciencia dels demés feria.

El judici cultural em retenia.

Fins que un dia vaig esclatar.

Vaig tornar a mirar al mirall

I veient-me, em vaig agradar.

Només veia sinceritat, claredat.

Directa, pura, dura, sense cura.

I vaig recuperar la força perduda.

És quan vaig començar a riure

I des d’aquell moment no he parat.

Tinc només una oportunitat de viure.

I sé que el meu camí és la meva veritat.

Agradi o no agradi, s’accepti o no,

Sempre lluitaré per no quedar-me cec,

Poder mantenir els ulls ben oberts.

Que no m’enganyin, no!

Jo els veig venir.

Vaig i vinc.

D’aquí, d’allà.

Sense aturada.

Incansable.

Anys i panys

Criticant el que no m’agrada

Sense deixar de somniar,

Engegant l’acció motoritzada.

Bevem-nos el món en aquesta copa!

Empassem-nos la cruesa i indiferència, tota!