El cau del drac
El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
SOMNI TURQUESA 
Querida Carolina, gracias por escribir algo tan hermoso y por compartirlo, se nota el ser de luz que sos y que te inspira en cada letra, en cada palabra, no dejes nunca que nadie calle esa voz interior que te habla y que nos da esperanzas por que das amor del bueno, y eso perdurará a través del tiempo, tan simple como el amor puro y limpio, te envio todo mi cariño.
m´encanta, Carolina….i la rosa. una pasada….un betó maca.
Molt bonic, Carolina. Els dracs són molts i l’amor pur, és l’única lluita contra el drac del desencís!. Et proposo presentar el teu llibre, publicat o no, a Vivaldi.
Estic a la teva disposició per això, bonica!
Un petó.
Gràcies per la proposta… però encara no em crec que faig poesia… i ja saps que sóc molt vergonyosa… però si vols, en comptes de fer una presentació formal, podem fer un soparet d’estar per casa amb els de poesia viva. Potser els agrada la idea 🙂
M’ha agradat molt Carolina! Un poema molt encertat per aquest dia! Com ja saps, l’emprarem per celebrar el Sant Jordi! Muàsssssssssss
No ho sabia, no, Antònia… jajajaja Però ja saps que em fa molta il·lusió! Ufffffffffff…… Muaaaaaaacks
Antònia… què et sembla que l’incloem al projecte tu ets la teva estrella junt amb el de nadal. De fet van formar també de la nostra història, oi?
Ja una Princesa que si que hi és!!
Bé, si hi ha princesa que sigui dels pobres i revolucionària. Gràcies Lluís! Príncep del desert!
Hola Carolina, la rosa es genial i el poema mol bonic .Gracias per compartirlo.
M’encanta compartir els meus poemes amb tu! Sempre hi ets!
Carolina, quina pau que em transmet aquest poema, fragil, elegant, equilibrat, net…
És com un conte poètic…
També m’agraden els comentaris que et fan els teus amics…
Fins i tot les lletretes dels retalls de paper de la Rosa fan sintonia amb el teu poema i el que significa la rosa en la diada de Sant Jordi o en altres ocasions…
Gràcies, Jordi! No te’n perds ni una de poesia… però aquesta precisament no te la podies perdre! Un petó!
Aquest és simplement fantàstic Carolina. Felicitats!
Venint de tu… uffff…. gràcies!
Hola Carolina! com vA? és un poema molt original, amb aquesta forma de rosa! bé, només dir-te que ja queda menys per conèixer-te… esper que tu també tenguis les mateixes ganes que nosaltres. Abraçades molt fortes.:D
Míriam, jo en tinc més que tots vosaltres… jajajaja I segur que estaré més nerviosa que vosaltres!!! Us estimo molt!
Una abraçadota turquesa, floreta!
El dia de Sant Jordi és un dia ben bonic, ja que cau en divendres i nosoltres no tenim classes en divendres, però la forma del poema és original ^^. Vaja que t’ha quedat de “rexupete”!
Ep, Jaume! Els divendres…mmmmmm…. el meu dia preferit… jajaja tens toooooooot el cap de setmana per davant. I aquest, a més, és Sant Jordi, una diada tan especial pels catalans. Un secret… jo de vegades en aquest dia feia campana per poder anar a Barcelona a que em signessin llibres amb la meva mare 😉 Fèiem una de cues i passejàvem per Barcelona, que en aquest dia Barcelona es transforma en un arc de sant martí ple de colors i rius de gent!
El poema estÀ molt bé. I l’ estructura també t’ha quedat molt bé.
La veritat és que he posat solament tres sobre Sant Jordi i m’han agradat molt.
Mauriciooooooo! Guai que t’agradi! Volia sortir del què habitualment són les poesies de Sant Jordi i volia comparar també l’època “cavalleresca” amb l’actual… Perquè la nostra societat ja no té Sant Jordi…. Petons turqueses!
Un poema molt bonic sobre Sant Jordi tant pel que diu, com per la forma de significativa de rosa està genial 🙂 és un poema diferent els que he escoltat sobre aquest dia. Està bé el fet de la substitució dels elements d’ortogràfia i cal·ligrafia d’ara comparada amb la d’abans. Una abraçada i un petó. David
Un poema que m’ha agradat molt és un molt bonic, també la forma que li has donat és molt chula, forma de rosa. Una abraçada. Tere 🙂
David, gràcies pel teu comentari. M’agrada que t’agradi la comparació de les eines d’escriptura.
Tere, aquest poema és una rosa i vosaltres un jardí ple de roses! Ben roges!!!!
Hola Carolina, el teu poema m’ha parescut bonic,
i el vares personalitzar.
Tracta de la celebració de San Jordi.
un peto Carolina i moltíssimes gràcies =)
Una rosa per una altra rosa. Gràcies Lupe! 😉
El poema està bé, com que parla de Sant Jordi, però en una estructura poètica. I la forma que té, la rosa, heheeeh, m’agradat molt!
Gràcies pel poema. =)
Una rosa per una altra rosa 🙂 Gràcies Mònika
Em sembla molt bé la teva proposta, bonica. El dia que vulguis, en parlem i mirem quins poden ser els convidats més adients de Poesia Viva i el lloc on podríem fer-ho. No diguis que no et consideres Poeta perquè cada vegada em sorprens més i m’agrades més amb els teus escrits! Endavant. Espero les teves notícies!.
Un petó.
Els convidats adients ho són tots i totes! Ells decideixen si poden venir o si els hi ve de gust!
Què et sembla que ho fem cal el juny… Al maig m’examino de català D jajajaja
Doncs el primer és el més important. El saber és el primer de tot. Em sembla bé!. Truca’m o escriu-me quan ho tinguis enllestit i quedem en el dia. Jo ja faré divulgació, a les hores, perquè qui vulgui vingui a la teva lectura i el nostre recolzament!
Un petó, bonica!
Un petonarro, bonic! 😉 Estem en contacte. T’envio per privat els meus telèfons i envia’m els teus, que crec que els he perdut.
Molt be, bonica! Un petonerro, també!
Gràcies per dedicar-me aquesta poesia. No entenc ben bé que vols transmetre amb ella però ja m’ho diràs tu quan quedem en person. M’ha fet molta il.lusió que te’n recordis de mi per fer un vers. Ja et faré jo un a tu per estar empatats. Amor pur i net tu creus que existeix jo encara no l’he experimentat però m’agradaria. És l’únic que queda després del drac mort, l’heroi mort, tots morts. Res queda només l’amor pur i net. Intentaré aconseguir-lo no se com ni amb qui però ho intentaré. dixit
Preciós Carolina, com tot el que escrius, felicitats!!. Doncs si, com be dius es un complement al vídeo!!
A mida que el poema, visualment va a més en línia ascendent (la rosa creix), a nivell de lectura va a més a mida que vas baixant (el sentit final esclata als quatre últims vesrsos monosíl·labs)
Preciós i confortant. Gràcies.
precioso el poema,la imagen…muy dulce….y transgresora….mola….
Ohhhhh,aquest és el que tots volem,amor pur i sincer.Gràcies princesa.