Peus nus

Resultado de imagen de mar pies

Caminava descalça per la sorra tot vorejant la platja. Saltava cada cop que venia una ona i deixava anar una rialla. El perfum a sal i el cel encara a punt de despertar la duien a un altre món encara per descobrir.

S’aturà, mirà la mar fixament com es bressolava amb el vent. Creia sentir una melodia però ja sabia que les sirenes no existien.

El mar, què gran i tan petit alhora. Començà a despullar-se deixant caure la roba a terra, sobre una catifa de sorra molla. Les ones començaren a emportar-se-la mar endins. Veia com la seva roba s’allunyaven fins que la perdé de vista.

I ara nua davant la mar li digué que s’ho podia emportar tot menys la seva ànima. Se submergí cap a la profunditat i ja no va tornar a sortir.

~ per somniturquesa a gener 3, 2019.

3 Respostes to “Peus nus”

  1. Sempre has escrit tan i tan be. No esperava el tema mar ara a l.hivern però ho faa tan bé que em deleites..

  2. Peus nus és pura poesia del moviment.
    Et felicito i em fas reflexionar si en lloc de la noia dels rínxols d’or i els ulls blaus qui s’enfrontés al mar fos un ninu de peluix sense ànima.
    Nanit profe.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: