Cercant sentit

Anava despullant-se d’homes a dreta i a esquerra. Tot i saber que podia ser estimada per qualsevol d’ells, tot i saber que podia passar-s’ho bé i deixar-se endur… No podia.

Va ser un fletxasso a primera vista. Però no un fletxasso de cossos sinó d’ànimes. Es va enamorar de la seva forma de ser simpàtica i també del seu caràcter fort. Però allò que va tenir per unes hores es va dissoldre en aquell aigua del riu d’Heràclit que mai no torna. I patint se’l seguia estimant com si el conegués de tota una vida. Sense sentit.

I seguir caminant per la corda fluixa de la fidelitat no demanada però volguda per ella mateixa. No podia anar ni a dreta ni a esquerra, només endavant. I sola decidí passar el cap d’any. Aquell dia que per tothom era especial, per ella seria un dia més.

Un acabament i un començament amb la millor companyia d’un mateix.

~ per somniturquesa a gener 3, 2019.