Sense pressa
Sense pressa, deixant la impaciència presa pel temps aturat, Diluint els pensaments que pertorben la calma, en què les neurones s’entretenen com àtoms que xoquen entre ells i volen crear un nou ordre, un caos fet d’emocions contradictòries. Stop!
L’immobilisme es fa palès quan et miro els teus ulls color d’herba. Una herba que m’hipnotitza i em tranquil·litza. Respiro…, respiro un altre cop i encara un cop més. Tanco els ulls i veig els teus dibuixats a la meva ment, vestits d’un record immediat, acabat de sortir del forn. Great!
Sense pressa, gaudeixo de cada instant insignificant, que passa desapercebut per l’entorn. El faig meu i l’inscric al registre de la propietat. Un instant més al calaix de la meva vida. Keep calm!
I és quan de sobte trobo altres ulls, que em miren, m’assenyalen, em jutgen, sense haver demanat permís. Persones amb una vida pròpia, espectadors de la meva. Porten un somriure a la boca de la que surten paraules dolces i hipòcrites, falses promeses, que amaguen un egocentrisme poc generós. Danger!
Sense pressa, veig com s’allunyen aquells que no se’n surten amb la seva. Que no entenen la meva essència i després del seu intent fallit de manipulació, giren cua no sense abans escopir-me, insultar-me, atacant-me amb una llengua viperina i unes ungles esmolades. Go away!
Sense pressa, ploro en silenci per la tristesa al veure la mediocritat de massa a prop i impotent, l’allunyo de mi, amb fermesa i dignitat. No more tears!
No estic obligada a res, i el què faig ho faig amb la mà al cor. Love is love! Just it!
SOMNI TURQUESA 
Una foto fantàstica per arrodonir aquest text que m’ha semblat molt interessant…Sense pressa però sense pausa, anar fent camí…” sense pressa gaudeixo de cada instant insignificant que passa desapercebut a l’entorn, el faig meu i l’inscric al registre de la propietat” Tota una filosofia de vida… i ” ploro en silenci per la tristesa de veure la mediocritat de tan a prop…i l’allunyo amb dignitat”
Sense pressa i amb el cor, preciós!