Sense pressa

relax rana

Tanco les portes a les presses. Respiro fons i buido els meus pulmons de pensaments eteris. Veig una llum, allà al fons. Diuen que la línia on hi jeu s’anomena horitzó.

Camino cap endins i avanço molt més. Sento la fermesa de les meves passes en les conseqüències. Recullo fruits, un petit tresor caigut del cel i nascut de la terra. I amb els peus sobre aquesta, trobo aquell sentit efímer i transparent, que si bé és sincer, alhora passa desapercebut. Com si el senyor invisible del temps comptés les hores lentament, a contracorrent, al revés.

I només em queda dir un gràcies al meu jo, al meu cervell, a aquell petit egoisme que em fa possible poder veure el meu camí, sense menystenir els dels altres, però sí diferenciant-lo.

Contenta de progressar adequadament segons les expectatives marcades per una mateixa.

Advertisements

~ per somniturquesa a febrer 21, 2013.

4 Respostes to “Sense pressa”

  1. la foto diu molt, i t’expresses tant clarament que està et puc sentir. ser auto-concscient del moment fa que et sentir més viu.

  2. 🙂

  3. Una reflexió subjectiva i quasi humana! Un bon somni!

  4. La foto és una bona expressió visual del comentari…Un plaer tancar les portes a les presses i mirar l’horitzó!
    M’agrada això “d’un petit tresor caigut del cel i nascut a la terra”.
    Una molt bona reflexió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: