Irisant…


Irisava cada moment el món, que semblava fet del negre més obscur i del blanc més pur. Els extrems s’unien a través d’un ventall gradual. Era com un arc de Sant Martí que formant un grau pla, deia cent vuitanta t’estimos per mil·lèsima de segon. No hi havia tresor amagat. I així, era l’única manera de mantenir la il·lusió d’allò que mai seria trobat. Amor etern, sense final.

Anuncis

~ per somniturquesa a Novembre 20, 2012.

Una resposta to “Irisant…”

  1. És bonic l’infinit, quan el veus de ben a prop, quan vius cada instant amb la certesa que no saps com acabarà aquest instant, però segur de que l’hauràs viscut amb la màxima intensitat. I si el cor batega, sembla inacabable la felicitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: