Amputació de somnis

Emprenyada amb el món, un cop més, amb l’ànima a terra. L’absurditat de l’entorn xoca frontalment amb la meva il·lusió de canviar el món. És aquesta la idea que dia a dia em persegueix, fruit del meu pensament inconformista i inquiet que cerca un nou ordre en què els éssers humans no siguin desiguals al mateix temps que la seva diferència sigui respectada.

L’avarícia és el tumor que podreix les relacions en el món. Si bé tinguéssim la vista a l’horitzó, podríem ser capaços de visualitzar que la riquesa pot ser repartida de manera igualitària per a tothom amb un compromís personal d’oferir la nostra força de treball, que avui dia malbaraten els avariciosos, privant a molts éssers humans de poder accedir al món laboral i per tant, de poder sobreviure.

 Aquest sistema no funciona des de sempre. Però un cop arribats a un punt en què l’esclavatge és camuflat en una mal anomenada cultura del benestar, aquells que hem tingut l’oportunitat de formar-nos i il·lustrar-nos, tenim la responsabilitat ineludible d’exercir el nostre pensament crític per a millorar la situació d’injustícia que regna al nostre planeta.

Per contra, aquesta formiga insignificant no acaba d’entendre la manca de resolució efectiva als problemes que tenim i que estan per venir. I és que en realitat, ens manca una visió global de la incapacitat d’aquest sistema, que ens empeny al desequilibri i a la inestabilitat dels mercats. No tenim mai cap garantia d’èxit, perquè en si el capitalisme és un fracàs, una ruleta russa que juga amb les vides humanes per mitjà de l’atzar. Estem atrapats.

I en nom de la democràcia, continuem errant en el camí. Els rucs poden decidir i deixen caure sobre tots nosaltres el gran pes de la ignorància, que porta conseqüències nefastes i ens indica una tendència que té la gran massa al masoquisme. La classe política, lluny d’exercir cap mena de moralitat ni valors humans universals, es dediquen a rentar cervells amb èxit. El sistema democràtic ens condemna a prioritzar el dret de vot de cada individu abans que el dret del benestar real per a tots els éssers humans, cosa que ens evoca a la ineficiència obligada d’una organització planetària orientada a una dictadura oligàrquica que usa sempre la dreta per a fer creure.

Sodomitzats globalment, en nom d’una democràcia al servei del capitalisme, només fem que seguir la corrent d’aquells que realment tenen el poder. El poder ens correspon a tots, així com la riquesa i la força de treball. Però lluny de posseir-los, només fem que regalar-los tot sent còmplices del salvatge capitalisme que deixa sense oportunitats a mil·lions de persones.

Aquest és el panorama que em desencanta i alhora m’emprenya, perquè no fem res. Només donem més eines, gràcies al nostre vot inútil, per a que els avariciosos ens esclavitzin més i ens empobreixin dia rere dia.

Després d’unes eleccions generals d’un estat que va a la deriva, és temps de reflexionar el que ha votat la majoria. Malauradament només veig que anem enrere menjant-nos sempre la mateixa merda. Fugim de les solucions tot emplastrant els forats d’aquest sistema que agonitza a costa dels més desafavorits. Paradoxalment, som els més desafavorits que hem decidit així, de manera democràtica. Tenim el que ens mereixem.

Sóc conscient que formo part d’una minoria i per tant, el que jo digui no va a missa i es perd en un atzucac. No per això deixaré de dir la meva, tot i que les meves paraules topin amb murs ben alts. Seran crits de desesperació amb l’esperança que algun dia els éssers humans preguem consciència de que un món millor és possible i no aquest infern al que ens tenen condemnats uns quants il·luminats. La meva veu no val res.

Anuncis

~ per somniturquesa a Novembre 23, 2011.

6 Respostes to “Amputació de somnis”

  1. Carolina, tens un ideals de gran alçada, propis de gent generosa com tu.
    Però malauradament el sistema ens te engolits a tots. Caldria una revolta que derrotes al sistema i amb un líder al cap davant……..
    I quant triomfés la revolta i el “Líder” poses les coses al seu lloc, saps com li dirien????????? “Dictador”!!!!!
    Som la espècie humana que amb la racionalitat que ens diferencia dels animals els que no sabem com s’organitza tot això.
    Però per sort tenim encara gent com tu.

  2. HHHeheheheheheehee m’agrada molt, però que molt!!!….la minoria t’escolta la majoria potser siga massa gran….però la minoria té molt que dir i poc que callar, la majoria poc que dir i molt que callar…és a dir el soroll que creix s’escolta cada cop més i s’entén millor quant la majoria no pot fer res més, que callar….
    El temps és el meu exercit!!!

  3. Ostres Carolina, m’ha encantat!! QUANTA RAÓ!! Llàstima que tot el món nO pensa igual que nosaltres… Grans paraules i mOlt ben dites. Gràcies Carol. Sàmia

  4. Visca nosaltres!!!!

  5. Bonic somni, boniques paraules, missatge clar i contundent, discurs coherent i molta força al darrera.
    No és decebedor tot el que ha passat. Res del que ens passa pot ser decebedor, de la mateixa manera que no podem renegar de les decissions que anem prenent. No és gens fàcil gestionar els nostres pensaments ni els nostres actes, i, en conseqüència, tampoc ho és gestionar una societat.
    Crec que és positiu emprenyar-se, igual que és profitós que els pares s’angoixin per l’adolescència dels seus fills, o que una parella discuteixi en un moment detrrminat. Són senyals de vida, indicadors de que els sentiments i les sensacions corren per les nostres venes. Tant de bò hi hagués majoria en aquest sentit. Però no podem pretendre tenir la veritat, ni estar sovint en actituds coherents i estables; és una de les febleses de la pròpia essència humana. Fins i tot m’atreviria a dir que és una de les característiques de la naturalesa. La veritat existeix en la mesura que estem convençuts d’una idea, però no com a universal intel.lectual; això si, tal com digué Gandhi, “malgrat estigui en minoria, la veritat segueix éssent la veritat”.
    Els peus, però, no poden estar més enlairats del compte, i s’han de mantenir a tocar de terra. I compaginar el somni amb la realitat, ho saps de sobres, és una de les tasques més complexes a la que ens lliurem sovint. Les patacades són freqüents, però no definitives. Tot pot canviar, i res és etern, segons la nostra manera de pensar, i ara tot veure un punt de llum allà, on l’horitzó espera els canvis i els tombs de les realitats.
    Es tracta de ser-hi presents, i de gaudir-ho.

  6. Em sento molt identificada amb tu, sento la mateixa ràbia i impotència i curiosament vaig fer un comentari semblant fa pocs dies, i segueixo pensant que, encara que siguem una minoria, no som conscients d’aquesta trista realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: