Una mirada a l’horitzó

Sempre comencem de nou, d’una manera o una altra. Els camins són infinits i, errem o no, sempre trobem solució. Aquest pretén ser un clam a la renaixença, una oda a l’optimisme, un crit a la llibertat individual, limitada per la col·lectiva. El nostre entorn ens fa més forts. La nostra fortalesa ens fa més tendres, la nostra tendresa ens fa viure una vida plena. Tant se valen els moments dolents, perquè sempre en vénen de bons i hem de saber aprofitar tots i cadascun d’ells. Algun dia ens entendrem, algun dia ho entendrem i llavors la nostra ànima jaurà en calma i tot s’haurà acabat. Fins aleshores no decaurem en l’intent, i seguirem cruspint-nos el temps, sense temps.

La filosofia del somni turquesa és sentir i fer sentir als demés. Res més.

Anuncis

~ per somniturquesa a Agost 10, 2011.

5 Respostes to “Una mirada a l’horitzó”

  1. M’ha agradat trobar aquest blog i he afegit una mica de tendresa i poesia a la meva vida ara prou eixorca, apart del record de l’esposa i l’alegria de fills, nets i amics antics i vells. Recomano el blog a qui en pot gaudir.

    • Gràcies, Ramon… no tinc paraules… o sí? Tots tenim diferents moments de la vida en què sentim amb més o menys intensitat. L’important és no deixar de sentir mai, i guardar la guspira ja sigui a les cendres del record, ja sigui per l’hivern que vindrà fort… Petons!!!

  2. Carolina, poso el teu blog a “la llista de blogs” en el meu. D’acord? (no acabar d’entendre ens motiva a no deixar d’entendre, tant de bo passés això, en molta mesura, entre persones; és el que entenc i considero del que has escrit aquí)

  3. Sempre comencem de nou, d’una manera o una altra. Els camins són infinits i, errem o no, sempre trobem solució. Aquest pretén ser un clam a la renaixença, una oda a l’optimisme, un crit a la llibertat individual, limitada per la col·lectiva. El nostre entorn ens fa més forts. La nostra fortalesa ens fa més tendres, la nostra tendresa ens fa viure una vida plena. Tant se valen els moments dolents, perquè sempre en vénen de bons i hem de saber aprofitar tots i cadascun d’ells. Algun dia ens entendrem, algun dia ho entendrem i llavors la nostra ànima jaurà en calma i tot s’haurà acabat. Fins aleshores no decaurem en l’intent, i seguirem cruspint-nos el temps, sense temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: