42. Prioritats

A la vida establim una sèrie de prioritats, com aquella piràmide que ens va construir un dia en Maslow. Aquestes prioritats són diverses segons cada individu. La salut ha de ser la més important, perquè sense salut no hi ha vida, no hi ha vida digna. La salut engloba molts estats. No només el físic. Som un conjunt de cos i ànima, i molts tenen l’ànima malalta.

Intento entreveure la resposta a l’entrellat de les relacions humanes, però les maletes que portem cadascú a l’esquena, aquelles que ens fan mirar cap endavant amb por, fa que sigui difícil tenir la mateixa mirada il·lusionada d’un infant. Jo, personalment, em resisteixo a “créixer”, tot i els pals. Potser és una manera de tenir atrapada aquella màgia que teníem de petits. Potser és una manera de seguir sent fidel a aquella nena que un dia vaig ser i que tot i les inquietuds pensava que el món no era un indret salvatge.

Resistència als cops, ara se l’anomena resiliència. Hi ha moltes maneres de resistir, evitant-los o suportant-los. Jo m’he decidit per la segona opció. És el cost que esdevé voler ser un mateix i mantenir l’essència, allò que som sense manipulacions alienes directes o indirectes.