35. Intensitat

A la vida tots som diferents, ens ho indica el DNA, Però tot i així, molts gens iguals, ens aproximen en el nostre caràcter i la nostra manera de fer. Jo, particularment sóc una amant de la intensitat. M’agrada sentir en tots els sentits, no hi poso barreres, em deixo endur.

Com el dia dels correfocs amb els diables, allà a sota el foc gaudint amb la calma que produeixen les espurnes.

Com quan faig activitats amb la barrufa, gaudeixo al màxim, cercant fins i tot la perfecció en el que faig.

Com quan feia immersió, a quaranta metres sota l’aigua, cantava una cançño de sopa de cabra.

Com quan jugo els escacs i em recórrer un plaer en l’estratègia que tinc preparada i el contrari no me l’axafa,

Com quan em tirava per una pista d’esquí i alçava els braços i cridava amb els companys: putifeeeeeeeri!

Com quan escric una història i m’endinso en aquell instant que estic descrivint.

Com quan veig una pel·li de por, i a la nit no puc dormir perquè m’he ficat tant dins el personatge que barrejo realitat i ficció.

Com quan llegeixo un llibre i tot el món s’atura en aquell moment que no ha existit mai.

Com quan tinc una conversa amb un amic, prenent el cafè, i gaudeixo d’aquella complicitat i d’aquells moments únics.

Com quan treballava a l’empresa privada, i semblava que l’empresa fos meva.

Com quan treballo a l’institut, empresa pública, i aquells nens als que ensenyo fossin com fills meus, uns m’han sortit més estudiant i els altres uns ganduls que cal espavilar.

La intensitat forma part de la meva forma de ser. Li trec suc a qualsevol moment alegre, íntim… I això és molt bo, perquè sents la vida a flor de pell.

El pitjor de la intensitat és la tristesa i la decepció, però per això està la resiliència. Sóc una bona resilient, perquè me n’he sortit de tantes, que crec que ja començo a ser una experta en aprofitar tot allò que em fa viure la vida en la seva part positiva.