31. Res per aquí, res per allà

magician

No saber és molt pitjor que saber. La ignorància crea incertesa i aquesta angoixa. Per això aturà la seva ment en aquell moment, l’extirpà i la posà dins l’últim calaix del congelador.

I deixà que la confiança fes la seva pròpia feina, per inèrcia. Donant una oportunitat amb el cor nu, sense cuirassa, deixant-lo vulnerable a qualsevol amenaça. Era l’última oportunitat i no tenia ja res a perdre. Deixaria que tot succeís com ell decidís. Sense més.

Hagués volgut volar des del principi, però les ales eren de llet. Encara no li havien sortit, després de les amputacions continues que havia patit. Però ella no tenia pas la culpa i arreplegava les conseqüències en forma de tortura… temps, temps, temps. Però el temps era escàs per a ella. Se sentia com l’última en una llista plena d’interessos. Com si quan un es quedés sol i pensés en última instància en aquella persona que sempre està disponible. Però feia temps que ella preferia estar sola que prendre aquella oportunitat per a veure’l.

Era jugar al fet i amagar. I ara ella s’amagava, s’amagava tant que desapareixia.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: