28. Contra addicció

Surts per la porta. Sento com es tanca darrere teu. Em deixes amb aquella incertesa que causen els teus dubtes, la teva por, la sensació aquella contradictòria que em duu a una muntanya russa innecessària, que no aporta cap mena de valor.

Em demanes i em rebutges. M’estimes i m’ho negues. Em demanes el teu espai, i et sap greu que jo tingui el meu. Em busques i t’escapes. I tot producte d’una por que s’ha apoderat de tu i que de rebot em fa patir a mi.

No sé què fer. No sé què pensar. No sé ni què haig d’esperar. Però, continuo en aquella posició immòbil, lleial i generosa.

Tinc el meu camí, un camí que sense dubte té un paisatge surrealista. Les figures són pinzellades grosses, punts minúsculs, i de molts colors, que no deixen nítida cap imatge. Tot es confon i et porta al món dels somnis, on de vegades són malsons de la pròpia por a la foscor.

La contradicció és la nostra empremta i la teva por és la nostra brúixola.