25. Reptant cap a tu…

reptant cap a tu

Sentia que els seus sentits eren emmudits i censurats per les teves paraules. Unes paraules encuirassades que formaven frases negatives que negaven la realitat. Aquell no rotund, ressonant dins ànima, cor i cos, en forma d’un eco del dolor. Més val apostar pel pitjor que fer-se il·lusions, et deies. I mentrestant, el pitjor dibuixava una silueta de pessimisme i desil·lusió, una ombra de la teva ombra.

Només pretenia ser feliç i fer feliç, però la seva mala sort l’acompanyava arreu i acabava fixant la mirada del seu cor en aquelles persones que eren un repte massa costós, massa dolorós, massa ambiciós. Ara el repte eres tu.

El cor no fa cas del cervell, va sempre a la seva. I el seu cor i el teu no es posaren d’acord. I ella es preguntava dia a dia… Calia tornar a enrere, en aquell punt inicial en què la seva mirada va quedar encegada i recuperar la seva visió?

Però sabia que no llençaria la tovallola, esperaria fins que la teva correspondència o una decepció aparegués per la porta i la saludés amb bones formes.

D’una manera o altra, sortiria guanyant, perquè ja havia guanyat. Havia conegut una persona molt especial, que sempre tindria un petit tros del seu cor. L’amistat eterna.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: