15. Ensumant pors

Ensumo la teva por que porta el mateix perfum que la meva. I amb una voluntat involuntària, entenc les teves indecisions, perquè són les mateixes que les meves. Potser són els moments anacrònics que ens distancien en aquesta sensació, però que alhora ens complementen. Ara tens por tu, ara jo no. Ara jo tinc por, ara tu no. I en aquesta corda fluixa caminem fent malabarismes de petons i abraçades, de xerrades i mirades que ho diuen tot.

És un repte el que ha caigut a les nostres mans. Tenim quatre i això ja és una bona garantia. Però res se sap del camí de més endavant. Només tenim les nostres passes i el sòl exacte que trepitgem amb els pas dels dies. Si pogués, eternitzaria el present i el futur el faria desaparèixer amb un bon truc de màgia. Però no cal, el futur no existeix fins que es torna present. Només està a la nostra ment, en forma de somnis, projectes i incerteses…

Els empiristes diuen que no existeix això que no es pot provar amb demostracions científiques. El present hi és, l’endemà no el podem ni veure, ni tocar, ni sentir…

I ara és el moment de tocar de peus a terra, amb humilitat, mirar al voltant en vista panoràmica i endinsar-nos en aquell món interior que només un pot conèixer i entendre, per si sol.

Compartirem rialles, petons i abraçades. Farem l’amor amb el cor obert de bat a bat. Però no deixarem que cap dels dos agafi l’aspiradora i se’n dugui l’ànima de l’altre. El respecte i l’estima farà la feina per nosaltres i només ens limitarem a gaudir de la vida.