10. L’alegria enmig de la desgràcia

“Les desgràcies d’alguns són les alegries dels altres”, vaig sentir a dir a una persona, mig rient, felicitant-me per la meva sort, lamentant-se per la seva mala sort. Al cap del temps va morir.

La vida és un conjunt de sistemes en què els elements que els composen interactuen entre ells. I malauradament sempre hi ha un guanyador i un perdedor. Diuen que els conflictes es resolen quan les dues parts involucrades guanyen, i no hi ha perdedors. Potser en els conflictes hi pot haver negociació. En canvi, amb la vida no hi ha negoci que valgui. Un efecte dòmino de circumstàncies i decisions, et porta des de la causalitat a la casualitat en qüestions de segons.

Pots tenir una vida plàcida, pots tenir una vida rutinària, però qualsevol dia pot ser que amb un sol segon, la teva vida canviï radicalment i hagis d’emprendre un nou camí, a cegues, sense rumb.

I és que no sabem que estem dins un riu, que en realitat ens porta el corrent de les aigües, amb remolins i cascades, amb espais més amples on la lentitud apareix en forma de calma, i l’únic destí que tenim és el mar. Un cop al mar, arribem a l’infinit del silenci absolut.

“Les desgràcies d’alguns són les alegries dels altres”. No podem controlar les circumstàncies dels demés i menys les nostres. Malauradament és possible sentir-se culpable per sentir un moment de felicitat.